Prohibit aparcar

El tri­plet del Barça, coro­nat amb el tro­feu de la Cham­pi­ons Lea­gue, ha des­fer­mat tota mena d'insòlites reac­ci­ons. Ban­de­res i escuts pen­jats als bal­cons amb més per­manència que qual­se­vol festa naci­o­nal. Penyis­tes gallecs que es des­pla­cen en un auto­car no per anar a Roma sinó per venir a cele­brar-ho a Cana­le­tes. I una de cul­tu­ral­ment insòlita: Eiji Oue, el direc­tor titu­lar actual de l'Orques­tra Ciu­tat de Bar­ce­lona, després de diri­gir la seva orques­tra i l'Orfeó Català en la inter­pre­tació de la Novena sim­fo­nia de Beet­ho­ven –la que és coro­nada per l'Himne a l'ale­gria– es treu la jaqueta del frac i el peto blanc, davant del públic, i s'enfunda una samar­reta del Barça i agita una bufanda blau­grana per damunt del cap men­tre una part del públic entona un «Oue, Oue, Oueee!». Aquí no és el lloc per valo­rar la con­ducta d'un artista que acaba de diri­gir una de les obres més excel­ses del reper­tori coral i simfònic, però sí per veure com el Barça, molt més que altres símbols, ser­veix per mani­fes­tar una volun­tat d'iden­ti­fi­car-se amb el públic, de caure bé. El Sr. Oue, que no arti­cula cap llen­gua lla­tina cone­guda, ja el mes de març del 2008 deia en unes decla­ra­ci­ons a la premsa en pre­sen­tar la tem­po­rada actual: «L'orques­tra ha d'actuar tan unida i coor­di­nada com el Barça», tot obli­dant les sen­si­bi­li­tats no fut­bolísti­ques o no bar­ce­lo­nis­tes entre els afec­ci­o­nats a la música, que n'hi ha força.

Endut per aquesta eufòria a un li sem­blava veure símbols bar­ce­lo­nis­tes per tot arreu i a les vora­vies hi havia nom­bro­sos pals amb les colo­ra­ci­ons blau­grana. De cop, tor­nant a la rea­li­tat, un s'ado­nava que eren les pla­ques rodo­nes del «pro­hi­bit apar­car». Quina mala ànima temps enllà volia desa­cre­di­tar els colors del Barça amb un senyal tan antipàtic. Eren anti­bar­ce­lo­nis­tes? Adver­sa­ris del cantó suís de Ticino (Tessí en reto­romànic)? Adver­sa­ris del Club de Fut­bol Extre­ma­dura fun­dat l'any 1924? O del Lle­vant?

En tot cas el mis­satge «pro­hi­bit apar­car» ens el podem apli­car els bar­ce­lo­nis­tes en el sen­tit que no podem parar, que no ens podem ins­tal·lar en el joc actual i en les victòries asso­li­des. Cal millo­rar sem­pre el nivell de joc. Ara que hem vist un Ini­esta fron­tal efi­ci­ent més que no pas un fals extrem embor­rat­xant-se de pilota per la banda. I un Xavi abso­lu­ta­ment bàsic. I, i, i... (no aca­baríem). Ara que hem vist com d'un equip can­sat per tan­tes com­pe­ti­ci­ons, amb bai­xes nota­bles, sabia sor­tir amb acti­tud de gua­nya­dor des del pri­mer moment i ens ofe­ria victòries impen­sa­bles com la del camp del Madrid, o la de Roma, podem espe­rar-ne encara més si l'any vinent es reforça bé.