Criminalitzar els CDR

L’Estat està des­ple­gant tota la seva arti­lle­ria: mit­jans de comu­ni­cació, polítics i apa­rell judi­cial per tal de cri­mi­na­lit­zar els CDR. La prin­ci­pal vir­tut del movi­ment inde­pen­den­tista és ser estric­ta­ment pacífic, per l’altre cos­tat el movi­ment antiin­de­pen­den­tista en cap mani­fes­tació s’ha des­lliu­rat de la presència de gru­pus­cles d’ultra­dreta que han aca­bat per fer acci­ons vio­len­tes al car­rer.

Volen asso­ciar els CDR a la kale bor­roka d’Euskal Her­ria, evo­cant un fan­tasma de records negres: el de la lluita vio­lenta al car­rer de movi­ments pro­pers a ETA. Tot i que cal dir que aquesta cons­trucció simbòlica, sent falsa, és efec­tiva. El pri­mer pas és asso­ciar el movi­ment inde­pen­den­tista amb la violència de “baixa inten­si­tat” dels movi­ments pro­pers a ETA. El segon és poder actuar apli­cant figu­res penals ad hoc supo­sa­da­ment des­ti­na­des a der­ro­tar el ter­ro­risme basc, que són qüesti­o­na­bles que exis­tei­xen, con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista català.

Vull recor­dar que això no és nou. En les vagues gene­rals del 2010 es va cri­mi­na­lit­zar l’acció dels vaguis­tes, cre­ant un estat d’opinió con­trari als piquets sin­di­cals que fins i tot l’OIT en el seu anu­ari de vio­la­ci­ons de drets sin­di­cals del 2010 va denun­ciar. Aquesta acció va per­me­tre crear un estat d’opinió que va faci­li­tar a la judi­ca­tura apli­car en les vagues gene­rals del 2012 figu­res penals dis­se­nya­des per llui­tar con­tra el ter­ro­risme. També va enfor­tir l’ús de l’arti­cle del Codi Penal 315 que agreuja qual­se­vol acció il·lícita si es fa en el marc d’una vaga. És a dir, es van apli­car figu­res penals ad hoc per cri­mi­na­lit­zar el movi­ment sin­di­cal. El resul­tat va ser més de 300 per­so­nes encau­sa­des, algu­nes d’elles amb mesos de presó pre­ven­tiva sota figu­res penals rela­ci­o­na­des amb el ter­ro­risme quan en el pit­jor dels casos les acci­ons jut­ja­des es podrien con­si­de­rar actes de van­da­lisme.

L’estratègia de l’estat és clara, ja l’hem vista abans. El que em sorprèn és que una part impor­tant de l’esquerra espa­nyola en lloc de denun­ciar-ho, s’aboni al relat que els CDR són vio­lents i atemp­ten con­tra les lli­ber­tats. És un absurd, que se’ls pot girar a la con­tra, quan aquesta esquerra torni a ser pre­sent al car­rer. Tots rebut­gem els alda­rulls i el van­da­lisme, fets que, per cert, no han comès els CDR, i sí una part de l’uni­o­nisme. Però cri­mi­na­lit­zar fins a aquests extrems la dis­sidència i l’acció política al car­rer pot por­tar a fer d’Espa­nya una democràcia de més baixa qua­li­tat.

Als que els va sem­blar un atemp­tat con­tra la lli­ber­tat sin­di­cal la cri­mi­na­lit­zació que es va fer dels piquets i les vagues, també els hau­ria de sem­blar un atemp­tat con­tra la lli­ber­tat política cri­mi­na­lit­zar els CDR. I vice­versa. Si alguna cosa ens hau­ria d’unir als demòcra­tes, inde­pen­den­tis­tes o no, és con­ju­rar-nos con­tra aquesta cri­mi­na­lit­zació.