El degoteig

No sé si en tinc cap neces­si­tat, que em vagin expli­cant cada dia qui està infec­tat i qui no, d’aquest coi de coro­na­vi­rus. Si, com deia la Merkel l’altre dia, final­ment hi haurà un setanta per cent de la població infec­tada, m’ani­ran dient tots els noms? Poso la ràdio i a l’espai d’esports, a banda del dego­teig de com­pe­ti­ci­ons sus­pe­ses, m’expli­quen tots els posi­tius de la lliga i de totes les com­pe­ti­ci­ons. I a l’espai de política tots fem el mateix. Ja m’està bé saber que el pre­si­dent Torra es troba bé, i que Ara­gonès també, tot i estar infec­tats. I que no he de patir per la minis­tra d’Igual­tat, ni per la minis­tra de Política Ter­ri­to­rial i Funció Pública, que també es tro­ben bé. Però, tin­drem aquest dego­teig contínua­ment? Si em digues­sin que és perquè així ens sen­si­bi­lit­zem tot ple­gats, perquè veiem que quan a Torra i a Ara­gonès els detec­ten el virus es posen en qua­ran­tena, pot­ser ho enten­dria. Però si l’altre dia Igle­sias després d’anun­ciar que es posava en qua­ran­tena perquè la seva dona tenia el virus se’n va anar al Con­sell de Minis­tres, i si resulta que avui al Congrés han con­vo­cat un ple per par­lar de coro­na­vi­rus i serà pre­sen­cial –i fins i tot dene­guen les peti­ci­ons per assis­tir-hi telemàtica­ment–, jo ja no hi entenc res. Aquest és l’exem­ple que han de donar? Estrany, con­vo­car un ple per expli­car que tot­hom s’ha de con­fi­nar i fer-lo pre­sen­cial. Spain is dif­fe­rent!