Una causa de país

Som a tocar d’un altre Onze de Setem­bre i clara­ment en un nou esce­nari, política­ment mar­cat pel blo­queig de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes, amb les llui­tes par­ti­dis­tes dins l’espai sobi­ra­nista i la repressió de l’Estat. Tot ple­gat mena cap a la deso­ri­en­tació de les bases de l’inde­pen­den­tis­tes, que, mal­grat no defa­llir, fa temps que es pre­gun­ten legítima­ment quin és el pla. En una dècada de procés i a punt de com­plir tres anys de 1-O, l’inde­pen­den­tisme ha vis­cut molt. Ara té més capa­ci­tat d’apren­dre i virar tàctica i estratègia quan sigui neces­sari. I haurà de fer-ho sense com­ple­xos, si vol seguir cami­nant i sent cons­ci­ent que de vega­des serà per via­ranys, encara que la vocació siguin les auto­vies.

L’Estat ha cons­ta­tat que la repressió ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada no li ha com­por­tat un peatge polític gaire relle­vant, a causa de la feblesa de la democràcia espa­nyola. Per a l’inde­pen­den­tisme i, com a única estratègia, la carta de la con­fron­tació directa que mena fins a la repressió auto­ma­tit­zada és política­ment estèril. A banda de ser dolorós i injust pels qui la patei­xen per­so­nal­ment. La res­posta repres­siva és l’esce­nari en el qual l’Estat se sent més còmode, perquè té a la mà totes les car­tes gua­nya­do­res d’una maquinària ben grei­xada. Des de fa segles, li és la tria més fàcil: no li cal arti­cu­lar cap res­posta com­plexa. Com ara obrir la porta a una relació simètrica a l’adver­sari tot ini­ci­ant un con­text de diàleg que portés a una nego­ci­ació. No obs­tant això, els esce­na­ris sem­pre són can­vi­ants –també per a l’Estat– i, sigui quins siguin en el futur, l’inde­pen­den­tisme no en fa prou amb ser sos­pe­sat com una opció política legítima però sols vin­cu­lada per una part de la soci­e­tat. Li és impres­cin­di­ble esde­ve­nir una causa de país. Davant l’Estat i inter­na­ci­o­nal­ment, per avançar haurà d’afe­gir nous con­tin­guts a la pro­posta. Des d’avui, gover­nant una república útil, justa i atrac­tiva per a la majo­ria.