I quan no hi havia sentència?

Posem el crit al cel per una sentència, però el model d’immersió lingüística fa anys que no rut­lla i que neces­sita una sac­se­jada perquè l’apre­nen­tatge i conei­xe­ment del català no es tras­llada en l’ús social. No és culpa de cap tri­bu­nal per­dre més de mig milió de par­lants en 15 anys i que només un ínfim 32% l’empri habi­tu­al­ment. Un fracàs. És clar que l’admi­nis­tració s’afa­nya a cul­pa­bi­lit­zar els ciu­ta­dans dema­nant-los que no canviïn de llen­gua quan els par­lin en cas­tellà men­tre en cada roda de premsa dels polítics hem d’aguan­tar que facin just el con­trari. Facin com­plir la llei, com la del cinema, per exem­ple, i, de pas­sada, apli­quin la polèmica sentència per garan­tir que el 75% de les clas­ses siguin en català.