Opinió

A la tres

Veritats de la política

“La mesura perd punts i s’arracona sense manies i agafa embranzida el titular buit de contingut però llaminer d’escoltar

En política hi ha unes quan­tes veri­tats abso­lu­tes i en vol­dria des­ta­car només tres, per no ferir sen­si­bi­li­tats i opti­mis­mes irre­duc­ti­bles. La pri­mera és que no exis­teix la paraula no i que mal­grat els esca­ra­falls i les diferències entre par­tits, gai­rebé sem­pre els interes­sos s’aca­ben impo­sant a les ide­o­lo­gies i fent estranys com­panys de llit amb l’excusa, suada, del bé comú. La segona són les pro­me­ses incom­pler­tes i els sopars de duro amb els quals els diri­gents històrica­ment inten­ta­ven atraure l’elec­to­rat dubtós i que ara amb prou fei­nes con­ven­cen els afi­li­ats. I la ter­cera és la trans­for­mació del debat polític i la sana dis­cussió en una bara­lla de car­rer sense nor­mes de cap tipus on no hi fal­ten ni els insults, ni les acu­sa­ci­ons sense fona­ment, ni les men­ti­des amb l’únic objec­tiu de des­pres­ti­giar el rival que, a hores d’ara, ja s’ha con­ver­tit direc­ta­ment en l’ene­mic a batre. La situ­ació econòmica actual, amb l’anunci de l’Har­ma­ge­don per a la tar­dor vinent, pro­pi­cia un esce­nari on la mesura perd punts i s’arra­cona sense manies i agafa embran­zida el titu­lar buit de con­tin­gut però lla­mi­ner d’escol­tar. Tor­nen les rebai­xes prèvies a les elec­ci­ons! Els polítics tre­uen la car­peta ver­me­lla de les situ­a­ci­ons d’emergència i posen sobre la taula pro­jec­tes, obres, acords i mesu­res amb un ale­gria irres­pon­sa­ble que beu de la des­es­pe­ració per con­ser­var el càrrec i per sur­fe­jar els mals temps. L’anunci del pre­si­dent Sánchez de nous impos­tos a les energètiques i als bancs i d’acci­ons tan popu­lis­tes com de difícil apli­cació com la gratuïtat a Roda­lies de Renfe en són el dar­rer exem­ple, però no l’únic. A menys d’un any dels comi­cis muni­ci­pals aviat tor­na­ran a tre­pit­jar car­rer els alcal­da­bles car­re­gats de pro­gra­mes plens de boni­ques pro­pos­tes i buits de recur­sos per fer-les. La classe política està tan con­vençuda que els ciu­ta­dans no es mou­ran, esgo­tats i des­en­ci­sats davant tanta demagògia, que no des­carto que aca­bin pro­me­tent l’impos­si­ble només pel mer plaer de veure que la reacció de la gent sigui la mateixa: cap.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia