Independents

D’aquí a qua­tre dies serem un altre cop davant de l’urna amb un munt de pape­re­tes per triar qui ha de gover­nar el nos­tre poble o la nos­tra ciu­tat. Quina man­dra, no? Quina man­dra, sobre­tot, pel paper galdós que estan fent alguns polítics en els últims temps. On ha que­dat allò tan filosòfic del govern dels millors. Ara la política està deva­lu­ada. Llis­tes fan­tasma (amb can­di­dats de l’altra punta de món), mar­ques blan­ques (d’inde­pen­dents que rega­len els vots a par­tits que no venen) i can­di­dats amb bona fe i poca cosa més. Com pot ser que, després de tot el procés polític que ha vis­cut aquest país, encara hi hagi par­tits que sur­tin a pro­me­tre ciment per acon­ten­tar els seus votants? O que con­ven­cin els elec­tors amb una arros­sada? I, encara més, com pot ser que hi hagi votants que es con­for­min amb el ciment o un plat d’arròs per donar el seu vot?

A les elec­ci­ons muni­ci­pals no només s’escull l’alcalde, s’escull el poble o ciu­tat que tin­drem i com ens rela­ci­o­na­rem amb la resta del país i del món; i també s’escu­llen els repre­sen­tants que els par­tits tin­dran als con­sells comar­cals i a les dipu­ta­ci­ons. I aquí és on can­di­dats i par­tits llui­ten afer­ris­sa­da­ment. Un con­sell: abans de votar, mireu bé de quin par­tit és marca blanca la llista inde­pen­dent que us agrada.