Quina ignomínia comparar Aurora Picornell amb Franco

Avui juga­rem al Tri­vial. Pri­mera pre­gunta: quin xenòfob, nega­ci­o­nista climàtic i de la violència mas­clista, con­trari als drets de la comu­ni­tat LGTBI, a l’avor­ta­ment i a l’eutanàsia, que pre­su­meix de la seva con­dició d’ultra­catòlic i mem­bre super­nu­me­rari de l’Opus Dei, i que no amaga la seva admi­ració pel dic­ta­dor i pel gene­ral Gon­zalo de Queipo de Llano –el mili­tar fran­quista que va orde­nar l’afu­se­lla­ment de 45.000 per­so­nes a Sevi­lla durant la Guerra Civil– s’atre­veix a afir­mar davant el jutge que estri­pa­ria la foto de Franco?

Sabeu la res­posta? El pre­si­dent del Par­la­ment de les illes Bale­ars, Gabriel Le Senne. Premi! Ahir, Le Senne es va asseure davant del jutge acu­sat d’un delicte d’odi per haver estri­pat la foto­gra­fia d’Aurora Picor­nell i les Roges del Moli­nar durant el ple en què es deba­tia la dero­gació de la llei de memòria democràtica. El pre­si­dent de la cam­bra va negar que hi hagués una moti­vació política quan va estri­par “el foli” i va afir­mar que hau­ria actuat de la mateixa manera si la foto fos del dic­ta­dor Fran­cisco Franco.

Segona pre­gunta: què tenen en comú Aurora Picor­nell i les Roges del Moli­nar amb el gene­ral Franco? Res. Elles van ser les vícti­mes i Franco, el botxí. Va exer­cir el poder abso­lut i va sobre­pas­sar tots els límits. El 5 de gener del 1937, el gover­na­dor civil Mateu Tor­res Bes­tard va sig­nar l’ordre d’excar­ce­ració d’Aurora Picor­nell i les seves com­pa­nyes. Van ser objecte de les deno­mi­na­des “sacas”. La nit de Reis, una car­ce­llera les va cri­dar pel nom: “Aurora Picor­nell Feme­nias, Cata­lina Fla­quer Pas­cual, Antònia Pas­cual Fla­quer, Maria Pas­caul Fla­quer y Belar­mina Gonzólez Rodríguez, sal­gan que las piden.” Les van posar en lli­ber­tat. A fora, un esca­mot de falan­gis­tes les espe­ra­ven. Després de tor­tu­rar-les i vio­lar-les, les van assas­si­nar. Eren tan depra­vats que, aquell 5 de gener del 1937, a Aurora Picor­nell i a Maria Pas­cual els van con­ce­dir un permís insòlit. De dia van rebre la visita de les seves filles, Octu­brina Roja i Natàlia. Con­ten que les dar­re­res parau­les d’Aurora van ser: “Podreu matar homes, dones, infants com el meu, que encara no ha nas­cut. Però, i les idees? Amb qui­nes bales mata­reu les idees?”

Ter­cera pre­gunta: com pensa matar les idees el pre­si­dent del Par­la­ment de les illes Bale­ars? Dero­gant la llei de memòria democràtica amb la con­nivència del PP. Bingo! La llei de fos­ses comu­nes ha permès recu­pe­rar i iden­ti­fi­car les res­tes de les per­so­nes vícti­mes de la repressió i que van ser con­dem­na­des a l’oblit. La iden­ti­fi­cació del cos d’Aurora i de dot­ze­nes de vícti­mes ha permès recu­pe­rar la memòria silen­ci­ada i dig­ni­fi­car tots els que els van robar la vida per causa de les seves idees.

Quarta i dar­rera pre­gunta: per què és neces­sari man­te­nir viva la llei de memòria democràtica? Perquè, senyor Gabriel Le Senne i senyora Marga Pro­hens, el saber no ocupa lloc. Com va dir el peri­o­dista i assa­gista Fran­cesc-Marc Álvaro, “comença a ser hora que la ciu­ta­da­nia es faci gran i reco­ne­gui que els assas­sins de Franco van fer tard. Massa tard”.