Maresma, pas al costat

Després de trenta anys de mà ferma al timó de Vilaweb, l’Assumpció Maresma Matas (Arenys de Mar, 1956) fa un pas al costat. Llega una sentida carta d’amor al periodisme, periodistes, Vilaweb i la família, que publicava dimecres. “Fer trenta anys, tenir-ne setanta i passar el relleu: les claus per refermar el futur del diari.” La llegeixin. Si estimen aquest ofici, els reconfortarà i l’agrairan. És el que tenen les cartes d’amor quan surten de l’ànima i són escrites amb el cor. Reconforten i s’agraeixen. Espero que el pas al costat sigui més canvi de funcions que mutis per al fòrum i que, ara que la Txell la substituirà, gaudirem de la periodista, les cròniques, entrevistes i reportatges. L’envergadura del projecte, el repartiment de papers i la immensa categoria de Vicent Partal ens ha tapat el bosc. A l’Assumpció (també en tinc experiència) els números li han fet perdre una mica l’escriure, i ha pagat molt la pena. Sense l’èxit de Partal, Maresma i Associats, l’ecosistema comunicatiu català del segle XXI faria una cara molt més miserable. Escriu la Maresma que “són temps difícils per al periodisme i per a la llibertat”. Té raó. Molta raó. També escriu que “no ens hem de deixar enlluernar per la brutícia que a vegades ens envolta. No tot és podrit, ni en la política, ni en el periodisme, ni en la societat. Ans al contrari”. També té raó. Tota la raó del món. Els Partal Maresma en són magnífic exemple. Per molts anys, Assumpció, Vicent, Txell i Júlia.