Articles

Jordi Barre, la darrera cançó

Fa més aviat fred, aquest dis­sabte, a quarts de nou del matí, a Per­pinyà. Al Cas­te­llet, la ban­dera cata­lana hi oneja a mig pal, men­tre uns gen­dar­mes bar­ren els acces­sos amb cotxe pels car­rers que duen a la cate­dral. A la plaça, una taula endo­mas­sada ofe­reix l'opor­tu­ni­tat de sig­nar als lli­bres de con­do­len­ces per la mort de Jordi Barre, des­a­pa­re­gut el 16 d'aquest mes. Hi faig una ullada i vaig girant fulls. La majo­ria d'ins­crip­ci­ons són en francès, de tant en tant hi apa­reix “sem cata­lans, sem­pre enda­vant, mai mori­rem”, tal­ment un tes­ta­ment malas­truc, fins que em trobo un llarg paràgraf en la nos­tra llen­gua sig­nat per Renada Laura Por­tet.

Saludo la filla, Virgínia Barre, regi­dora a Per­pinyà, la vídua i una colla d'amics i cone­guts nord-cata­lans, del món de la cul­tura i la política, alcal­des, con­se­llers muni­ci­pals i regi­o­nals, dipu­tats i sena­dors a París. De Cata­lu­nya Nord, hi és tot­hom. Del sud, ningú… L'amic Jaume Roure, amb la seva inse­pa­ra­ble bufanda ver­me­lla, no em deixa ni un ins­tant. Veig cara de pena, de tris­tor, de dolor real entre els assis­tents que aca­ben omplint de gom a gom la cate­dral de Sant Joan. Tots ells, algun cop, s'han emo­ci­o­nat, s'han il·lusi­o­nat, s'han revol­tat, s'han ena­mo­rat, s'han diver­tit, s'han enyo­rat del país, estant lluny, amb les cançons de Jordi Barre, aquell que can­tava en la llen­gua dels avis...

Nas­cut a Arge­lers el 7 d'abril del 1920, exac­ta­ment 21 anys després que ho hagués fet el mes­tre Edu­ard Toldrà, va estu­diar música al con­ser­va­tori per­pi­nyanès i liderà durant 30 anys una orques­tra de ball de gran ano­me­nada. El 1962 s'incor­pora al Fanal de Sant Vicens, grup musi­cal en català de la família Bauby, coneix Esteve Albert i tot can­via. El 1963 Edigsa li edita Jordi Barre canta Per­pinyà, el seu pri­mer disc en la nos­tra llen­gua, de la vin­tena que segui­ran aquest, i comença la Nova Cançó a Cata­lu­nya Nord. Durant mig segle, posa música a lle­tres de poe­tes cata­lans del nord i del sud i a tex­tos pro­pis, fins a superar les 250 cançons.

Sol, o bé amb el grup Pa amb Oli, recorre la geo­gra­fia nord-cata­lana i d'altres indrets dels Països Cata­lans, Angla­terra, França, el Japó... Jordi Barre, el català més popu­lar al nord de les Albe­res, ha estat una per­sona esti­mada i res­pec­tada, pro­feta a la seva terra. El 1999 apa­reix Des­ple­guem les ban­de­res, amb el famós Els hi fotrem que, de forma eixor­da­dora, ento­nen com un himne de victòria espor­tiva i d'afir­mació cata­lana els segui­dors de l'equip de rugbi de la USAP cada cop que aquests pun­tuen en el camp. Una vida plena com la de Jordi Barre va ser merei­xe­dora de la Creu de Sant Jordi, el premi Joan Blanca al suport a la llen­gua cata­lana, el premi Alta­veu dels crítics musi­cals, el Disc d'Or i les dis­tin­ci­ons fran­ce­ses Ordre Naci­o­nal al Mèrit i Ordre Naci­o­nal de les Pal­mes Acadèmiques. Pot­ser per això el pri­mer govern a reac­ci­o­nar i a eme­tre una nota ofi­cial de con­dol ha estat el Minis­teri de Cul­tura de França.

la cerimònia reli­gi­osa és tota en francès. L'ofi­ci­ant amo­lla, un parell de cops, unes parau­les en l'idi­oma en què can­tava Jordi Barre, les des­pu­lles del qual ata­pe­ei­xen el tem­ple més que un dia fes­tiu a missa major. Asse­gut entre una con­se­llera regi­o­nal i un con­se­ller muni­ci­pal de Per­pinyà, aquest m'etziba sor­ne­guer: “Dels set cape­llans que hi ha al vol­tant de l'altar, saps qui és l'únic que parla en català?”. “Sí, el negre”, li res­ponc con­vençut. Som­riu, assen­tint, men­tre la veu de Jordi Barre res­sona a la cate­dral, ento­nant la seva dar­rera cançó: “Si me'n vaig d'aquest món, cre­ieu-me que és per força. Si me'n vaig d'aquest món, jo no sé on iré...”. Des­filo davant del seu taüt, cobert amb la ban­dera naci­o­nal, i l'aca­ri­cio un ins­tant amb els dits. M'emo­ci­ono i em sento una mica més orfe. No tant, però, com els cen­te­nars de mira­des tris­tes de gent de la Cata­lu­nya Nord que, a par­tir d'avui, se sen­ten encara més sols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.