Un país gens normal

Que aquest país nos­tre és tant poc nor­mal ho demos­tren situ­a­ci­ons com les que vam viure ahir arran de la mort del gran poeta nord-català Antoni Cay­rol, més cone­gut pel pseudònim de Jordi Pere Cerdà (1920-2011). Pri­mera, perquè, malau­ra­da­ment, tot i ser una de les grans figu­res de la lite­ra­tura cata­lana con­tem­porània –Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes l'any 1995 i Premi Naci­o­nal de Lite­ra­tura l'any 1997–, Cerdà era un des­co­ne­gut per a molts dels seus con­ciu­ta­dans. Més per a tots aquells que viuen al Prin­ci­pat, que igno­ren, perquè les cir­cumstàncies de la història així ho han esta­blert, tot allò que suc­ce­eix a les ter­res cata­la­nes del nord. El mateix con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, o els seus asses­sors, van come­tre un greu error en afir­mar que Cerdà havia esta­blert ponts entre Cata­lu­nya i el Ros­selló. Com va repli­car algú durant la tarda, és impos­si­ble esta­blir ponts entre un mateix punt. Cer­ta­ment, el Ros­selló és part indes­tri­a­ble de Cata­lu­nya, per molt que esti­gui en un estat dife­rent del Prin­ci­pat. No pas per sem­pre, espe­rem. D'altra banda, com el seu pseudònim indi­cava, Cerdà era de la Cer­da­nya, comarca on la divisió entre dos estats s'entre­veu més absurda, si és pot. Tot ple­gat estem par­lant d'anècdo­tes. Cert, però anècdo­tes que dei­xen en evidència, un cop més, l'anor­ma­li­tat del país. Malau­ra­da­ment.