Opinió

Periodisme en crisi?

El periodisme està immers en una crisi majúscula, però no el veig ni en fase terminal, ni crec que cap democràcia en pugui prescindir

Ja fa trenta anys que em dedico a fer de peri­o­dista i des del pri­mer dia he sen­tit a dir que la pro­fessió està en una crisi irre­ver­si­ble. De fet, un dels pri­mers lli­bres que vaig lle­gir sobre l'ofici m'inten­tava convèncer de l'estu­pi­desa que seria fer-me peri­o­dista. Ara n'acabo de lle­gir un altre de ben actual que també n'augura l'extinció des de la por­tada mateix: El último que apa­gue la luz. Sobre la extinción del peri­o­dismo, de Lluís Bas­sets, publi­cat per Tau­rus.

Efec­ti­va­ment, jo també crec que el peri­o­disme està en crisi. Més ben dit, men­tre la majo­ria d'anàlisis coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar-ne dues, jo n'hi afe­geixo una ter­cera. Ara: també em sem­bla que ten­dim a con­fon­dre l'ofici amb els mit­jans de comu­ni­cació tra­di­ci­o­nals i, encara més, iden­ti­fi­car-lo amb els periòdics impre­sos. I jo vull creure que el peri­o­disme va força més enllà, que tan més enllà va, que tot sovint sem­bla men­tida. I és en aquest punt quan em torna l'opti­misme i crec que el peri­o­disme és un ofici ben viu i que paga la pena no haver fet cas d'aquell autor que no recordo com es deia que em volia convèncer de dei­xar-ho córrer quan encara no havia començat, perquè si bé entenc que la pro­fessió està immersa en una crisi majúscula, no la veig ni en fase ter­mi­nal, ni crec que cap democràcia en pugui pres­cin­dir.

El peri­o­disme pateix de les tres cri­sis que anun­ci­ava: en pri­mer lloc, l'econòmica que afecta glo­bal­ment tots els sec­tors i les soci­e­tats occi­den­tals, majo­ritària­ment, i que s'ha expres­sat en una pèrdua deci­siva de lec­tors i d'ingres­sos publi­ci­ta­ris. La segona crisi es deriva de la revo­lució tec­nològica, l'ano­me­nada crisi del paper i que és, en con­seqüència, una crisi del model de negoci: la qüestió que es plan­teja i que encara no s'ha resolt, ni tan sols s'hi ha apun­tat una pos­si­ble solució, és com fer ren­di­ble la infor­mació quan cada vegada hi ha menys lec­tors dis­po­sats a pagar per obte­nir-la si la tenen a l'abast i gratuïta a la xarxa. Hi ha con­sens a l'hora d'iden­ti­fi­car aques­tes dues cri­sis i defi­nir-les. I, final­ment, hi ha una ter­cera crisi, més vella encara, que deu ser crònica i intrínseca, i que pot­ser per aquesta raó, tot i que se'n parla sense parar, no s'acos­tuma a afe­gir-la a les altres dues, com si es donés per des­comp­tada: és la de l'ofici mateix. Men­tre les dues pri­me­res són con­jun­tu­rals, la ter­cera és estruc­tu­ral i, per més cro­ni­fi­cada que esti­gui i més intrínseca a l'ofici que es vul­gui, entenc que ara és més greu que mai.

Cer­ta­ment, cada vegada que una revo­lució tec­nològica ha irrom­put, els mit­jans de comu­ni­cació se n'han res­sen­tit i han hagut d'adap­tar els seus models de negoci i els seus pro­duc­tes a la nova era que els havia emer­git. No obs­tant això, aquesta vegada és dife­rent perquè amb les noves tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació, o millor, amb Inter­net i les xar­xes soci­als, el que es qüesti­ona de manera directa és la funció del peri­o­dista com a ins­ti­tució que deté el mono­poli de deci­dir què és notícia i què no ho és, per no dir-ho amb aque­lla fórmula tan poc res­pec­tu­osa, però tan usada, del que li interessa a la gent. Pot­ser no és el pri­mer cop que suc­ce­eix, però sí d'una manera tan rotunda. Perquè si el peri­o­disme és ciu­tadà, que vol dir que són els ciu­ta­dans els qui fan de peri­o­dis­tes, lla­vors deixa d'haver-hi peri­o­disme. Vist des d'aquesta pers­pec­tiva, fa riure el comen­tari de Wal­ter Ben­ja­min a L'obra d'art en l'era de la repro­duc­ti­bi­li­tat tècnica quan obser­vava que amb l'ober­tura de l'espai del lec­tor en els dia­ris, la fron­tera entre autor i lec­tor s'havia difu­mi­nat.

Ara: el que aquesta crisi pro­posa és un retorn a l'essència del peri­o­disme. És un ofici ben sen­zill, que es defi­neix amb tan sols tres verbs: vés-hi, observa-ho i explica-ho. La difi­cul­tat con­sis­teix a saber on s'ha d'anar, a com­pren­dre que obser­var vol dir veure-ho i enten­dre-ho, i a expli­car-ho amb una veu pròpia i creïble. És per això que crec que el peri­o­disme és més neces­sari que mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.