Opinió

El diàleg no s'improvisa

Per als catalans, la independència es veu més factible que la reforma de l'Estat

Des del 2004 l'única imatge pública a la qual podrà tor­nar Aznar serà la del seu dar­rer man­dat. L'única cohe­rent amb el que és i amb el que vol ser. La del polític dur, d'idees pre­te­sa­ment clares, en què es bar­re­gen fer­mesa amb rigi­desa i acció de govern amb impo­sició. Embo­li­cat en un libe­ra­lisme dubtós, des de la FAES es con­so­lida el neo­con­ser­va­do­risme a l'espa­nyola. Allà on Irving Kris­tol, el padrí intel·lec­tual del pre­si­dent Bush, deia que la història era més impor­tant que l'eco­no­mia i que calia una política exte­rior agres­siva, Aznar hi aga­farà la música i part de la lle­tra. La política de la res­posta excep­ci­o­nal a una situ­ació excep­ci­o­nal, amb Aznar es con­ver­teix en la res­posta per­ma­nent a un desa­just cons­tant: el mal encaix de la nació espa­nyola.

Amb el PP a l'opo­sició la bata­lla política ja és una guerra sense quar­ter. Aznar n'ha estat víctima, però també pot ser-ne botxí. El par­la­men­ta­risme, és clar, pren uns altres colors. Les mit­ges tin­tes són per als dèbils i la seducció, per als per­de­dors. Pac­tes amb els soci­a­lis­tes, cap ni un. Amb un PP que encara res­pi­rarà azna­risme durant anys, torna el dis­curs de l'Espa­nya dels ven­ce­dors i els vençuts. Un pas enrere res­pecte a l'Espa­nya dels vint-i-cinc anys de pau del Gene­ralísimo. Tota dis­cussió política queda reduïda al poder i al seu ús. Poder en movi­ment que ja s'estén de manera impúdica per ins­ti­tu­ci­ons, judi­ca­tura, gran empresa i orga­nis­mes regu­la­dors.

En un con­text de greu erosió democràtica per la via dels mer­cats, ja en crisi, el par­ti­disme no s'atu­rarà ni davant la cai­guda en picat de la legi­ti­mi­tat de les ins­ti­tu­ci­ons (Ace­mo­glu i Robin­son), l'escàndol poli­ti­co­em­pre­sa­rial amb epi­cen­tre a la llotja del Ber­nabéu (el capi­ta­lisme Cibe­les de Sanuy), l'auge dels sec­tors econòmics lli­gats al BOE (les elits extrac­ti­ves de César Moli­nas) o la visi­ble patri­mo­ni­a­lit­zació de l'Estat a mans d'uns pocs (el pero­nisme a l'espa­nyola del britànic Gari­cano). Dife­rents autors per insis­tir en un únic punt: el mal cau­sat per la par­ti­tocràcia en el seu intent d'ocu­par tots els res­sorts del poder. Un procés que s'inicià un llunyà 1996, any de l'adve­ni­ment d'Aznar i inici de la Gran Regressió, pri­mer ins­ti­tu­ci­o­nal i després econòmica, en què viu immers l'Estat actu­al­ment. Cal lle­gir el lli­bre de Mari­ano Guin­dal, La caída de los dio­ses. A toc de cor­neta i d'impo­sició. Fins ara. Llei Wert d'edu­cació, llei Gallardón de l'avor­ta­ment, llei Fernández Díaz de segu­re­tat ciu­ta­dana.

I doncs, per què no tenen pos­si­bi­li­tats d'èxit els infruc­tu­o­sos intents de diàleg que llan­cen els actu­als bene­fi­ci­a­ris de l'statu quo retra­tats més amunt? A Cata­lu­nya, per manca de cre­di­bi­li­tat de la reforma. A Espa­nya, en l'ampli espec­tre ideològic que comença al bell mig del PSOE i s'estén cap a la dreta, per manca de volun­tat real de dur-la a terme. Perquè el diàleg és una cul­tura que no s'impro­visa. Per als cata­lans, la càrrega de la prova ja fa molt de temps que s'ha inver­tit. La inde­pendència es veu més fac­ti­ble que la reforma de l'Estat. Allà on Espe­ranza Aguirre deia allò de cata­la­nit­zar Espa­nya, els cata­lans hi lle­gei­xen “abans ale­ma­nya que cata­lana”. Allà on Mon­toro diu “posar fi a la men­tida de l'Espa­nya ens roba”, els cata­lans hi lle­gei­xen que no es publi­quen les balan­ces fis­cals pel mal ús que se'n fa [sic]. La tonada de sal­var els ciu­ta­dans d'ells matei­xos ni tan sols indigna. Si és cert que les idees polítiques sor­gei­xen abans de l'ins­tint que no pas de la raó, la inca­pa­ci­tat espa­nyola per al diàleg acaba de posar el dar­rer clau en aquell taüt ano­me­nat pro­jecte com­par­tit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia