La columna
La feina ben bruta
El 8 de març del 1971, vuit activistes nord-americans van pispar uns arxius d'un despatx de l'Oficina Federal d'Investigació (FBI) a la ciutat de Media, a Pennsilvània, que van confirmar que a partir del 1956 el cap de l'FBI, J. Edgar Hoover, havia demanat als seus agents que investiguessin totes les organitzacions negres, pro indis, pacifistes i d'esquerres a fi “d'incriminar-les i neutralitzar-les”. Per fer-ho, es van falsificar cartes i documents per “demostrar” que certs membres preeminents d'aquestes organitzacions eren uns corruptes o bé que la seva vida sexual era “immoral”; l'FBI fins i tot va arribar a enviar cartes calumnioses a diverses parelles per posar fi als seus matrimonis; a fomentar incidents violents entre diversos grups polititzats (a un d'ells –segons The New York Review of Books– l'FBI els va acusar, falsament, de ser agents de l'FBI), i a provar d'induir Martin Luther King a suïcidar-se abans que recollís el premi Nobel de la Pau. O sigui, en plena democràcia, l'equivalent nord-americà del CNI va utilitzar la difamació, el xantatge, la incitació a l'odi i la violència i tota mena de tripijocs del tot il·legals, en teoria per “protegir” els Estats Units “dels seus enemics interns” (Hoover dixit).
Aquí, a Catalunya, per molt que Madrid hi vegi una pila d'enemics interns, a hores d'ara s'ha fet més aviat poca cosa: unes quantes “proves” falsificades de l'existència d'uns comptes bancaris suïssos inexistents; uns sofisticats atacs cibernètics, i unes querelles de dubtosa base legal. Ara bé, tot apunta que l'Estat no trigarà gaire a implementar unes mesures tan dràstiques com les de l'FBI de Hoover. Tanmateix, per al corresponsal del Times londinenc Graham Keeley –si hem de jutjar per un tuit seu recent– el procés sobiranista català no es basa en res més que una “paranoia separatista”. El Sr. Keeley deu haver oblidat una frase anglesa prou coneguda: “El fet que et diguin paranoic no vol dir que no t'estiguin mirant amb lupa.”
