Tribuna
No al retorn de la dictadura
Vivim moments de supressió de llibertats i de repressió, com denuncia Amnistia Internacional en la seva valoració de la sentència del 14 -O que va convertir el dret a votar, la llibertat d’expressió i de manifestació en el delicte de sedició. El TC prohibeix al Parlament parlar de república i fer manifestacions de desgrat de la monarquia. Els tribunals amenacen, doncs, amb les seves resolucions la sobirania parlamentària i la llibertat de paraula del Parlament. La determinació del poble de Catalunya a persistir en la protesta pacífica i no abandonar la reclamació del dret a l’autodeterminació, els serfs de l’Estat i els partits reaccionaris l’han convertit en el concepte de nacionalisme totalitari i colpisme. Catalunya és vist com l’estat de dret espanyol inclou excepcions al principi democràtic com demostra el redactat de diversos articles del codi penal i el mateix 155 de la Constitució, creant una seguretat jurídica restrictiva que pot arribar a ser contrària als principis i valors democràtics del segle XXI. Theodor W. Adorno i Ece Temelkuran han desenvolupat uns interessants estudis sobre l’actual extremisme de dreta i el retorn del feixisme. Per aquest sistema els drets humans passen a un darrer terme i obliguen tota la ciutadania a repensar d’on venim i on som.
La dreta política extrema s’identifica amb un liberalisme econòmic que no permet transformar l’estructura social, mantenint les desigualtats, l’amenaça de la pobresa i la misèria de les classes treballadores a l’atur. Proposar models diferents al conservador desencadena la còlera i l’oposició radical de la ultradreta a tota proposta progressista, i converteix en impotent l’acció dels partits d’esquerra. El sector digital que ha guanyat forta importància en la societat, s’ha convertit en un instrument idoni per a la difusió de notícies falses per desorientar l’opinió pública en benefici de la reacció. El feixisme modern potencia l’elit social i se serveix de la democràcia liberal per a les seves finalitats, intentant influir en el desenvolupament cultural i l’educació del jovent, explotant el sentiment religiós, les decepcions i la misèria. Converteixen la intel·ligència en sofisma i consideren tòxic tot pensament polític basat en la democràcia i les llibertats com va fer a la República de Weimar. La ultradreta converteix en lícit el règim de la dictadura i considera degenerada la transició del 1976. La seva personalitat és autoritària, plena de prejudicis i d’esperit reaccionari amant de la repressió dels que pensen diferent. És la involució total i el retorn al passat inquisitorial.
El professor Xavier Casals recorda en el seu llibre El pueblo contra el Parlamento que Ruiz Mateos va començar la primera experiència populista reaccionària a Espanya, capitalitzant un vot de protesta. Jesús Gil, l’home fort de Marbella, el va succeir amb l’aval de Mario Conde, vivint de l’arbitrarietat, la desqualificació dels altres i l’insult. Alejo Vidal Quadras, amb la creació de Vox va iniciar el camí per combatre l’auge de l’independentisme parlant d’empresonar el president de la Generalitat, pensament que va fer seu Santiago Abascal ampliant-lo amb l’antieuropeisme. Amb 52 diputats. La independència, explica Xavier Casals, havia deixat de ser un horitzó polític per convertir-se en un objectiu a curt termini, i Vox, prenent el lloc del fracassat Ciutadans, ha arribat decidit a combatre-la amb una peculiar agressivitat i fixació, contra les esquerres i els independentistes que parlen de justícia social, una fiscalitat progressiva i lluita contra la corrupció, creant un nou paisatge polític.
