Escoltar els savis i els analistes

En política és fàcil deixar-se endur per corrents d’interès econòmic, donant per bones i assumibles peticions que semblen raonables. Més encara si aquestes peticions no generen rebuig social i a la curta o a la llarga poden donar vots. Per bé que el procés entra dintre la lògica de la política, hi ha decisions que no es poden guiar per aquests paràmetres, sobretot quan els projectes tenen impacte social i mediambiental malgrat que tinguin interès econòmic. N’és un exemple l’ampliació de l’aeroport del Prat, que actualment és objecte d’una campanya de propaganda per part d’Aena aprofitant que el president de la Generalitat i el seu partit tenen la clau de volta del projecte. Un projecte en què es troba a faltar rigor d’anàlisi i distància respecte als interessos privats. En aquest i en altres projectes, abans de decidir s’haurien de respondre preguntes com ara “per què cal?”, “quins beneficis i quins costos comporta?”, “és tècnicament necessari?”, “hi ha alternatives?”

Com que abans de prendre decisions polítiques fora bo conèixer el parer dels savis, es troba a faltar algun tipus de consell d’experts econòmics com el que hi ha en molts països. A Alemanya, per exemple, hi ha el que popularment es coneix com “els cinc savis de l’economia”, persones de prestigi professional reconegut, amb sòlida formació, independents, que donen la seva opinió analítica i fonamentada sobre projectes i sobre la marxa de l’economia amb visió experta i neutral. La Generalitat hauria d’institucionalitzar una unitat d’anàlisi i avaluació com aquesta, que dictaminés ex ante la necessitat i l’impacte econòmic, social i mediambiental de projectes rellevants. I que avalués regularment l’economia catalana. En una línia semblant cada conselleria hauria de disposar d’una unitat d’analistes (tres-quatre) que estudiés 1) l’impacte previst de les propostes d’actuació a la seva conselleria, i 2) l’eficàcia de les polítiques aplicades, ex post.

Una estructura com la indicada ajudaria a governar sabent cap on es porta la nau, sense deixar-se endur pel corrent. Molt necessari, per si algú ho vol escoltar.