Recepta

Aquest dimarts hem cone­gut l'informe PISA, de fet una enquesta, sobre la com­prensió lec­tora, matemàtica i científica d'uns milers d'estu­di­ants de 15 anys de 66 països, Cata­lu­nya inclosa. Les nos­tres auto­ri­tats estan con­ten­tes, jo diria que gai­rebé eufòriques. I és que els ante­ri­ors infor­mes van ser un gerro d'aigua freda. Ara sem­bla que els nos­tres esco­lars recu­pe­ren ter­reny i es que­den a la mit­jana, fins i tot una mica per sobre. Un apro­va­det, només, doncs; però qui no es con­sola és perquè no vol.

No hau­ria de ser així. L'informe PISA ens hau­ria d'haver dei­xat una sen­sació d'inco­mo­di­tat. Perquè, què dema­nem a l'escola? Que­dar bé a l'informe PISA? Hi ha auto­es­co­les que no ense­nyen a con­duir, sinó a apro­var l'exa­men. És això al que aspi­rem? ¿Volem que Cata­lu­nya des­ta­qui en un estudi inter­na­ci­o­nal? ¿O que els cata­lans pen­sin per ells matei­xos i tre­ba­llin per una soci­e­tat millor?

Ho escric perquè l'informe, com altres, és ara una pressió afe­gida sobre els nos­tres mes­tres. ¿Què han de fer? ¿Ins­truir, for­mar i edu­car, o ensi­nis­trar? ¿Ho volem tot, oi? Bons resul­tats i per­so­nes ben for­ma­des. La recepta és fàcil. Només té tres ingre­di­ents. El pri­mer: que les auto­ri­tats escol­tin el que tenen a dir els mes­tres. Veu­ran que no dema­nen gaire; només que tin­guin en compte la seva opinió a l'hora de pla­ni­fi­car. Escol­tar-los és acon­se­guir gra­tis idees valu­o­ses. El segon: que els dei­xin tre­ba­llar sense pres­si­ons ni estridències, perquè l'edu­cació, com tots els bons ofi­cis, no vol soroll. I el ter­cer: temps, o sigui, esta­bi­li­tat i paciència.