Tancar el Memorial Democràtic

La valen­tia no és l'espe­ci­a­li­tat del govern de Mas. El govern dels millors tras­lla­darà la seu del Memo­rial Democràtic al cas­tell de Montjuïc. Nefasta decisió, anun­ci­ada amb fas­tu­o­si­tat per la vice­pre­si­denta Ortega, que ha vol­gut fora­gi­tar aquesta ins­ti­tució de fireta –made in Ini­ci­a­tiva– ima­gi­nant que el tin­glado, a la mun­ta­nya, pot­ser farà menys pudor. És ben trist que la tes­ta­ferro de Duran pro­mo­gui con­ver­tir aquest indret memo­ra­ble en un parc temàtic per als afi­ci­o­nats a la història (un apa­ra­dor més, què hi farem, d'aquesta Bar­ce­lona feta a cop de turista). Els governs mai no hau­rien d'atre­vir-se a fer allò que els par­ti­cu­lars ordei­xen amb més traça: la memòria d'un país per­tany als seus his­to­ri­a­dors i ciu­ta­dans. Seria absurd tenir un memo­rial lite­rari o científic, però –evi­dent­ment– amb la història s'atre­veix qual­se­vol dile­tant. Ja sabem que, els que escri­uen el pas­sat des del poder, l'únic que cer­quen és legi­ti­mar una versió pròpia dels fets per cor­ro­bo­rar pre­ju­di­cis (i així és fàcil aca­bar tro­bant, com recor­dava en Gaziel, mani­fes­ta­ci­ons de cata­la­nisme al neolític). Si el govern i la vice­pre­si­denta estan interes­sats a fomen­tar la història i a enri­quir el sen­ti­ment democràtic de la plebs, que facin cos­tat als his­to­ri­a­dors del país i a les edi­to­ri­als que man­te­nen el nos­tre caliu memo­rialístic. Si a algú li interessa què va sig­ni­fi­car la Guerra Civil a Cata­lu­nya, pas­sin de la visita a Montjuïc i lle­gei­xin el mera­vellós Viatge invo­lun­tari a la Cata­lu­nya impos­si­ble, del bon amic i llui­ta­dor incan­sa­ble Quim Torra. Si volen saber com hem arri­bat a tenir una llen­gua tan mal­mesa, com­prin ara mateix l'Epis­to­lari entre Mercè Rodo­reda i Joan Sales, edi­tat per la som­ni­a­dora Maria Bohi­gas. Aquest govern ens havia promès reta­llar les des­pe­ses inne­cessàries i la Pro­vidència els havia rega­lat el Memo­rial Democràtic per començar a fer bugada. Però la valen­tia, ja ho sabem, no és l'espe­ci­a­li­tat dels con­se­llers d'aquest pre­si­dent que volia una nació sense límits. Podríem començar, doncs, estri­pant la camisa de força amb què fa anys que el poder vol escriure el pas­sat al seu gust i tan­car el Memo­rial Democràtic.