L’emèrit va amagar a Suïssa milions d’euros en accions de companyies de l’Íbex 35

La llista d’escàndols de Joan Carles de Borbó continua creixent. Ara també jugava a borsa. Durant prop de vint anys el pare de Felip VI va ser accionista d’una desena de companyies de l’Íbex 35, segons va publicar el digital El Confidencial. La fundació Zagatka, la societat instrumental que suposadament el rei emèrit utilitzava per amagar el cobrament de comissions il·legals, tenir diners en efectiu i pagar vols privats, tenia participacions de bancs i grans empreses espanyoles que cotitzen en el selectiu espanyol, com ara el BBVA, el Santander, Iberdrola, ACS, Ence, Abertis, Endesa, Acciona i Repsol.

El mitjà esmentat ha tingut accés a una sèrie de documents sobre la fortuna de l’emèrit en els quals es pot comprovar que la identitat de Joan Carles I s’amagava darrere un entramat de societats molt complex que tenia ramificacions a Liechtenstein i diversos testaferros. Segons aquests documents als quals ha tingut accés el mitjà, els moviments dels comptes de la fundació Zagatka als bancs Credit Suisse i Lombard Odier revelen que l’entitat va dur a terme compres i vendes d’accions per xifres milionàries. Segons els documents, una part dels diners que arribaven a la fundació Zagatka pel cobrament de comissions s’invertia en accions borsàries i altres productes financers per intentar obtenir nous rendiments. Quan el pare de Felip VI necessitava diners al seu compte per pagar vols privats, hotels o simplement disposar d’efectiu, la fundació Zagatka feia vendes parcials d’aquests títols i així el monarca tenia diners disponibles al compte. La majoria de participacions que comprava la societat instrumental, domiciliada a Liechtenstein i constituïda el 2008 per Àlvar d’Orleans-Borbó –cosí de Joan Carles de Borbó–, eren d’empreses espanyoles, però també hi ha moviments borsaris en companyies alemanyes, britàniques, franceses i suïsses.

Durant vint anys el pare de Felip VI es va beneficiar de la compra i venda d’accions. Des de la creació de la fundació fins a l’agost del 2018, quatre anys després de l’abdicació. Moltes d’aquestes compres d’accions les va fer durant la crisi econòmica i financera del 2009. El 2015, el 44% del patrimoni de la fundació Zagatka eren participacions d’empreses amb una administració d’actius que sumava 13.111.503 euros. L’agost del 2018, última dada que dona el mitjà digital, el pes de les accions dels comptes de Zagatka havia augmentat un 59%, tot i que la valoració havia baixat fins als 7,8 milions d’euros.

La fundació Zagatka, conjuntament amb la panamenya Lucum, és un dels pilars de l’entramat opac de l’emèrit, que va fugir de l’Estat espanyol el mes d’agost passat assetjat pels escàndols de corrupció i els casos judicials.

L’emèrit es troba als Emirats Àrabs Units, segons va informar el 17 d’agost la casa reial, acompanyat d’almenys quatre escortes. Segons va reconèixer el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el govern espanyol s’encarrega de la seguretat de l’emèrit, tot i que es nega a dir el que costa a les arques públiques.