opinió
“Vegueria Penedès. I ara... què?”
Tal com malauradament era d'esperar, s'ha consumat la proposta del govern de la llei de vegueries. Les tres forces (CiU, ERC, PP) que suposadament donaven suport a introduir-hi la vegueria Penedès (VP) han mantingut, al Parlament, les posicions contràries que ja van expressar el 16 de juny al Vinseum de Vilafranca del Penedès.
El resultat és una llei de vegueries a la qual se li preveu un llarg i accidentat desenvolupament. Tanmateix, aquesta previsió va lligada a la necessitat de desenvolupar la llei i al fet que s'ha acabat aquesta legislatura. Això, si més no, ens fa confiar en la possibilitat d'una propera correcció per a introduir-hi la vuitena vegueria, cosa que permetria negociar conjuntament totes les modificacions que calguin, a Madrid, i que la VP veiés la llum.
Partint, doncs, de la suposada impossibilitat d'introduir la vegueria Penedès en la primera fase, semblaria que, ara, els partits que es proclamen defensors de la vegueria no poden permetre's cap més excusa.
Tot dependrà dels resultats de la propera contesa electoral. Cal, doncs, fer comprometre els partits a introduir en el seu programa electoral la modificació de la llei en el primer període de sessions de la nova legislatura i situar la VP al mateix punt de partença que la resta de vegueries. Aleshores, la seva inclusió en el mapa català ja només dependria de les negociacions i les pressions que es fessin a Madrid.
ERC ha anat dient que aquest tema no constava en el Pacte del Tinell... Vulgues o no, li ha mancat el coratge de forçar la màquina. Tampoc no hi ha ajudat CiU. Volia que s'afegís a la llei la vuitena vegueria, però sense votar pròpiament la llei i tot remetent el PSC i ICV-EUiA que ho fessin pel seu compte, puix ja tenien prou vots.
Amb tot, aprovada la llei i finida la legislatura, ja no hi ha raons que impedeixin un acord entre la diversitat de forces. Sigui directament des del govern, o des del Parlament, hom pot promoure les reformes que s'escaiguin perquè la vuitena vegueria, la del Penedès, sigui reconeguda, com a mínim, dins l'àmbit català.
Mentrestant, però, cal que els diferents àmbits funcionals de planificació territorial segueixin essent tinguts en compte, subsidiàriament, per a la planificació dels serveis del govern de la Generalitat; que comenci a caminar l'àmbit funcional de planificació territorial del Penedès, aprovat el proppassat 14 de juliol, tot preparant el terreny per a la nova vegueria. Ningú no s'hi pot encantar.
És urgent, doncs, que el reglament per a la instauració de l'àmbit, esdevingui norma efectiva. El reglament estableix que no hi pot haver desplegament de serveis si de primer no es dóna per tancat el mapa de pobles i persones afectats. Per tant, els pobles de l'Anoia que vulguin estar a la Catalunya central, han de poder-ho decidir. Esperem, però, que el govern no es reiteri en dilacions sospitoses... Si l'àmbit es consolidava, es podrien desenvolupar totes i cadascuna de les funcions pròpies, inclòs el pla parcial i les atribucions de serveis de la Generalitat que s'escaiguin.
Però també els territoris afectats per l'àmbit hi tenen molt a dir. És l'hora que llur voluntat trobi canals per a expressar-se; que s'equilibrin interessos; que les persones siguin tingudes en compte.
Oimés, cal que els representants municipals, en llurs municipis i consells comarcals s'esmercin a mancomunar esforços i serveis, a establir relacions interterritorials i a materialitzar les reivindicacions veïnals.
Tots els qui durant aquests llargs cinc anys hem reclamat que el Penedès sigui un territori reconegut com els altres, hem d'estrènyer-nos fort perquè el castell no faci llenya. Malgrat el darrer desencís, cal refer, un cop més, la confiança en la força de la gent.
Perquè abans, l'àmbit, no el teníem i ara el tenim. És una eina. Cal, doncs, teixir accions i lligams populars per a empènyer els càrrecs electes en els ajuntaments, els consells comarcals i en el mateix Parlament. De la pinya i des de l'àmbit, n'han emergir el folre i les manilles perquè el castell esdevingui vegueria.
