Blanes és un festival, literalment
Fins a cinc iniciatives de caire cinematogràfic o cultural s’han incorporat a les activitats del poble
L’equip de govern municipal està format pel PSC, Junts, Grup Blanes i Blanes, Sí, amb majoria absoluta
De l’alegria per la cessió de la llotja de peix al consistori a la preocupació per normes europees
El municipi de Blanes és el primer poble on comença la Costa Brava. Sa Palomera, que és una gran roca a la platja que separa la badia de Blanes pel nord i la platja de s’Abanell pel sud, n’és la porta; és a dir, és considerada el punt que marca l’inici de la Costa Brava. Sa Palomera és molt significativa per als blanencs, s’hi pot pujar fins a dalt i admirar el poble des de la seva altura, un mirador únic presidit –normalment– per una gran senyera, “molt tocada” per la tramuntana, que diria Sopa de Cabra. També és l’escenari dels focs de Blanes, un espectacle de focs artificials que engalana la setmana més festiva del poble, del 21 al 28 de juliol, coincidint amb l’onomàstica de la patrona de la ciutat, Santa Anna.
Fins a l’1 de gener del 2024, segons dades de l’INE, Blanes era el tercer municipi gironí més gran, amb 42.198 habitants, però el poble veí, Lloret de Mar, ha sumat més empadronats enguany. Per tant, sembla que està creixent més moderadament que anys anteriors, en què havia arribat a avantatjar Lloret d’uns 2.000 habitants (el 2016 i el 2017). Actualment, Lloret guanya per 1.500. Paral·lelament, la vila ha tingut sempre una arrelada tradició pesquera, amb una confraria de pescadors i una llotja important de la Costa Brava. La llotja, finalment, ha estat cedida a l’Ajuntament de Blanes per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, arran d’una petició que va fer el govern municipal anterior (ERC i els Comuns) i que ara ha estat acceptada.
El 2023 el govern, a través de Ports de la Generalitat, va invertir 1,6 milions en dues actuacions al port de Blanes. D’una banda, la urbanització de l’entorn de la llotja i la zona de ribera, a banda de mar, en què es van invertir 908.000 euros. Les obres dutes a terme han reordenat l’espai i han creat zones d’ombra, espais enjardinats, una gran àrea de jocs infantils, circuits per a vianants i nous vials. De l’altra, l’adequació de la coberta de la llotja de peix, amb una inversió de 700.000 euros, per millorar les condicions de treball del sector pesquer, amb una impermeabilització contínua que garanteix la seva estanquitat, així com l’aïllament tèrmic.
Tanmateix, els pescadors estan preocupats. Una de les mesures que preveia la Comissió Europea i que significaria “la mort” del sector és la de reduir un 79% els dies de pesca de la flota d’arrossegament; és a dir, que només podrien treballar 27 dies a l’any. Finalment, es va decidir que podrien sortir a feinejar els 130 dies actuals, però només si compleixen un conjunt de 12 mesures, que inclouen restriccions temporals de pesca d’una o diverses espècies.
Cultura blanenca
Per altra banda, Blanes ha vist néixer i ha acollit un gran nombre d’escriptors, que han deixat una important empremta al poble amb les seves obres. També va ser dels pocs pobles de la zona amb dos cinemes: el Maryan (ara reconvertit en teatre) i el Victòria, que va haver de tancar. Així doncs, la cultura sempre ha estat arrelada en aquest poble pesquer: la literatura, les sardanes, la pintura, el teatre i el cinema. A més de les sales, el govern municipal actual ha posat en marxa diferents festivals i concursos. En són exemples el Blanes Urban Fest (BUF), el Blanes Costa Brava International Film Festival, el Blanes Talent Fest (BTF), el Costa Brava Blue Fest i el Festival Blanes Arran de Mar, unes propostes que s’afegeixen a totes les que ja es portaven a terme a la població.
No és estrany aquest augment d’iniciatives culturals, ja que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Blanes és Jordi Calvet (PSC), un director i guionista de cinema que ha guanyat diversos premis per un curtmetratge. Calvet, en un any i mig de mandat, ha convertit Blanes en un plató de cinema. De fet, ja va anunciar que rodaria un segon curtmetratge a la població; un currículum que creix a mesura que avança el mandat.
A propòsit d’això, l’oposició (i alguns veïns) qüestionen el recorregut d’aquests esdeveniments, la despesa municipal que suposa la seva organització i el benefici o retorn que n’obté el poble. Fins ara, el consistori no ha donat dades concretes.
Evolució política
Dolors Oms, del PSC, va ser la primera alcaldessa de Blanes, el 1979, i ha estat la primera i única dona que ha ocupat l’alcaldia de la vila. Des de llavors, s’han anat intercanviant el govern municipal amb CiU; el PSC ha governat un total de set vegades i CiU quatre. Fins a les eleccions del 2019, en què va sortir guanyador el partit d’Esquerra Republicana (juntament amb els Comuns), amb Àngel Canosa com a alcalde. Actualment, ha tornat a agafar la vara el PSC, amb Jordi Hernández com a batlle, i governen amb Junts per Blanes (antiga CiU), Grup Blanes i Blanes, Sí, amb un total d’11 regidors dels 21 que componen el ple.
Una de les polèmiques que han embolcallat la política blanenca té a veure amb l’actual regidora d’Activitats, Rosa Aladern. En particular, aquesta regidora va començar en política amb Blanes en Comú Podem (BECP), que formaven equip amb Canosa (ERC) en el mandat anterior. En aquell moment, ella tenia la regidoria d’Activitats i Urbanisme, entre d’altres, i va ser acusada per l’alcalde de “mala praxi” política. Per aquest motiu, va ser expulsada de l’equip de govern el 2023 i del grup municipal En Comú Podem de Blanes. Arran d’això, Aladern va continuar sent regidora no adscrita fins que, en les eleccions de l’any passat, va crear un grup propi anomenat Grup Blanes. Aladern va aconseguir un regidor i va pactar amb el PSC, Junts i Blanes, Sí per formar l’actual equip de govern, que té majoria absoluta amb 11 regidors dels 21 que formen el ple. L’oposició demana l’expulsió d’Aladern.