“Tenim un poble viu i actiu i és el model que hem de preservar”

Sí, el pacte entre Col·laborem i Progrés va ser una fórmula que va funcionar el mandat passat. Tenint en compte les molt altes coincidències programàtiques en aquestes darreres eleccions, creiem que la millor manera per seguir abordant els reptes que té el municipi és entomar-ho conjuntament, donat que cap dels partits va obtenir la majoria per governar en solitari.

Malgrat que el PSC va guanyar les eleccions, el projecte de Col·laborem va millorar resultats, amb un regidor més, i, pel que fa a l’equip de govern, vam mantenir els mateixos resultats en nombre de regidors, 8, més que suficient per a una majoria absoluta. Creiem que les urnes van validar la continuïtat d’aquest projecte. No és qui guanya sinó qui suma. Seguim legitimats per entomar els reptes que vam començar el 2019 i que seguim impulsant en el dia d’avui.

Tenim el grup del PSC amb 4 regidors i un de no adscrit. El nom del meu projecte polític és Col·laborem, per tant, no entenem col·laborar sense una de les forces majoritàries al consistori. Com vaig dir al discurs d’investidura el 14 de desembre, jo allargo la mà a col·laborar amb tothom.

El canvi els el demano també a ells. Nosaltres no hem canviat la manera de fer. El que volem és sumar a tothom, perquè ells formen part del municipi.

Està bé dir-ho. Tenim un municipi des de fa molts anys amb deute zero, amb romanents d’estalvi que ens permeten afrontar algunes petites inversions, i això vol dir que hi ha hagut una molt bona gestió econòmica en aquesta casa. Hem aprovat uns pressupostos que són els més expansionistes perquè per primera vegada ens situem en els deu milions d’euros. És una bona notícia perquè hem anat a pescar aquelles subvencions que permeten ampliar el pressupost per fer front a inversions i seguir prestant els serveis del dia a dia i impulsar el PAM. Hem de dir que el pressupost, comparat amb el d’altres municipis, per un poble de 8.000 habitants, no és dels més alts. Tenim força dependència dels impostos municipals. La nostra estratègia és diversificar els ingressos.

Afrontem diferents inversions, com ara posar plaques fotovoltaiques, amb recursos propis i de la Diputació, al pavelló i al camp de futbol. Gràcies a una subvenció de la Diputació, a més, renovarem el sistema de climatització de la biblioteca. A més, la gran inversió del mandat, que prové de diners de l’Àrea Metropolitana Barcelona, és recuperar un espai de riera –la de Ca n’Isbert–, que podria unir els nuclis de Santa Coloma i la Colònia Güell. Pensem que podria ser un refugi climàtic, un espai d’esbarjo, d’esport, de salut. Avui està d’esquena a la ciutat. Volem que s’integri i que els veïns recuperin l’espai.

Vivim en un oasi dins del Baix Llobregat, un municipi petit a tocar de Barcelona, envoltats de natura que va des del riu a la muntanya passant pel Parc Agrari. Potenciar l’espai natural és continuar amb la fórmula de seguir sent un pulmó verd dins de l’àrea metropolitana. Esperem que la recuperació de la riera es pugui fer en el mandat de l’AMB i de l’Ajuntament, però en tot cas és un projecte de consens que tindrà recorregut. Ara estem en la fase d’elaboració del projecte. La idea és que el camí s’allargui i arribi a Cesalpina.

Tenim dos pols industrials, el recinte industrial de la Colònia Güell i el sector SCC 123, que malauradament no estan funcionant de la millor manera per temes urbanístics i judicials. Estem treballant amb la Generalitat per donar una solució que doni viabilitat als dos punts. Una de les fites de l’anterior mandat va ser incloure a l’estudi de l’entorn de la Colònia el sector 123 perquè es mirés el planejament no només des de la Colònia Güell i el seu l’entorn, sinó que s’obrís la mirada al municipi. Ara hem de donar continuïtat a l’acord. Hi ha hagut un canvi de govern a la Generalitat, esperem que el consens segueixi vigent i, per tant, res ens fa dubtar que ara sí que hem de tenir equip redactor per fer amb l’Incasòl la proposta conjunta per reactivar els pols industrials. Crec que anem en la bona línia, són anys de batalla per solucionar el problema.

Es va constituir un consorci amb l’Ajuntament de Sant Boi, el nostre i l’Incasòl per repensar l’entorn de la Colònia Güell. Hi havia un planejament urbanístic aprovat, que encara hi és, que preveu 1.350 habitatges al nostre municipi. No els volem i menys on els col·loquen, perquè l’espai és l’entorn natural que cal preservar. Acabaria sent un bolet que no treballaria per a la cohesió social. Van arribar a un acord amb la Generalitat per constituir el consorci i treballem perquè aquests planejaments vigents donin solució a les necessitats dels veïns per a la reactivació econòmica, la protecció de l’entorn natural i la construcció d’habitatges, però els necessaris.

Hi ha un avanç de planejament al recinte industrial aprovat. Però l’urbanisme és lent. El que hem de fer és agafar els treballs previs i donar-los forma a través de l’urbanisme. Tant de bo aquest mandat sigui en el que assentem les bases.

Tenim un poble viu i actiu i és el model que hem de preservar. Vam tenir un creixement urbanístic a principis del 2000 i des dels diferents governs s’ha intentat que tothom participés activament. Volem conservar el que ha estat Santa Coloma tota la vida, un poble petit però a l’àrea metropolitana. Els creixements urbanístics s’han de fer tenint en compte les necessitats del municipi. Protegir l’anella verda al voltant de la Colònia Güell és una obligació que tenim com a administració.

Som el segon municipi de l’AMB que més recicla. Tenim dades molt bones de recollida selectiva. Només portem dos anys i ja implantem la taxa justa amb la qual qui recicli es beneficiarà d’un 31% menys en el rebut i qui no ho faci haurà de pagar pel cost que significa tractar els residus. És un tipus de sistema que al principi genera rebuig i incomprensió, però el que hem de fer és que cada vegada tingui més acceptació entre la ciutadania. Sabem que hi ha millores que s’han de fer, cap sistema de recollida de residus és perfecte. Hem d’optar per un que sigui bo per al planeta i la butxaca. Hem passat del 39% de reciclatge a més de 70% i ja complim els requisits establerts per la Unió Europea.