Onada devastadora

Destrucció i pànic. Més d'un miler de víctimes mortals i 88.000 desapareguts, segons les primeres estimacions, tot que fonts oficials de la policia xifraven els morts en 337. Aquest és el primer balanç del terratrèmol, de magnitud 8,9 a l'escala de Richter, que ahir provocava la devastació al Japó amb un tsunami amb onades de fins a deu metres que escombraven la costa del nord-est del país. La
ira del fenomen arrasava sense pietat tot allò susceptible de ser engolit.

La força de la gran onada d'aigua del que ja es considera el pitjor terratrèmol de la història nipona (un país acostumat i molt ben preparat per afrontar els efectes dels sismes) i el cinquè del món, devorava parts de la ciutat de Sendai. Cases, cotxes, vaixells i edificis navegaven perduts. Sense rumb. Les tones d'escombraries generades en pocs minuts s'apilaven sense control atiant focs difícils de controlar per culpa del pas de l'aigua. Uns estralls que, inevitablement, recordaven el tsunami
que va afectar el sud-est asiàtic el Nadal del 2005.

La policia de la prefectura de Miyagi assegurava que hi havia entre 200 i 300 cadàvers només a la platja de Sendai. I, entre altres moltes desgràcies, les autoritats ahir no sabien res de dos trens de passatgers. Possiblement un d'aquests va ser engolit pel mar. L'agència japonesa Kyodo informava també que l'onada havia arrossegat un vaixell amb un centenar de persones a bord, de les quals tampoc no se'n sabia res.

Uns 4 milions de cases estaven sense electricitat en sis províncies japoneses, mentre els incendis es multiplicaven en moltes construccions. En aquest sentit, el foc afectava les centrals nuclears d'Onagawa i Fukushima-Daiichi. Tot i que el govern feia públic que no hi havia hagut “fugues radioactives”, tot seguit declarava l'estat d'emergència d'energia nuclear en grau alt perquè en la segona instal·lació no s'aconseguia refredar un reactor i, com a conseqüència, les autoritats feien evacuar 3.000 persones pròximes a la central.

El terratrèmol també va afectar diversos edificis de Tòquio, que davant la contundència de la sacsejada que van patir, van fer saltar les alarmes i van provocar que la gent en sortís espantada i es quedés al carrer. Si bé els telèfons fixos i els mòbils es van bloquejar, la televisió NHK va emetre ràpidament imatges del sinistre, com ara les columnes de fum dels edificis d'Odaiba, a la badia de Tòquio.

Tot i això, la magnitud de la catàstrofe obligava a suspendre gran part de la xarxa de transport. El sistema ferroviari i part del de carreteres a bona part del país en quedaven afectats. El tràfic aeri també s'interrompia als aeroports de Narita i Haneda, perquè calia comprovar l'estat del terra de les pistes després del sisme. A més a més, se suspenia el servei del tren bala (Shinkansen) a tot el país i es tancaven tots els ports marítims. La paràlisi del transport era majoritària.