‘La Soli': d'obrera a nacional al Consell de Cent

Els dia­ris que durant el fran­quisme van repre­sen­tar la Prensa del Movi­mi­ento a Bar­ce­lona van ser dos: el periòdic de tarda La Prensa i Soli­da­ri­dad Naci­o­nal, que sor­tia als matins. El pri­mer número de Soli­da­ri­dad Naci­o­nal va aparèixer el juny del 1936 en for­mat de revista set­ma­nal, de la qual només es van arri­bar a edi­tar tres números. Com a diari va rea­parèixer unes set­ma­nes després de l'ocu­pació de Bar­ce­lona per les tro­pes fran­quis­tes, el 14 de febrer del 1939, data en què es va edi­tar el número 4. La publi­cació s'auto­pro­cla­mava Dia­rio de la Revo­lución Naci­o­nal-sin­di­ca­lista. A par­tir del 1940 va pas­sar a ser el Dia­rio de Falange Española Tra­di­ci­o­na­lista y de las JONS.

Cone­guda popu­lar­ment com La Soli havia here­tat els locals i tallers del diari anar­quista Soli­da­ri­dad Obrera al car­rer Con­sell de Cent, 202, can­to­nada amb Villar­roel, que van ser comis­sats pels fran­quis­tes en aca­bar la guerra.

El març del 1957 la capçalera incor­po­rava el subtítol Dia­rio Sin­di­ca­lista de Cataluña, que va tor­nar a can­viar el 1970 per un de més sim­ple: Dia­rio Regi­o­nal.

Durant la pri­mera etapa es va vin­cu­lar a la pro­pa­gació de l'ide­ari falan­gista i de la revo­lució naci­o­nal­sin­di­ca­lista com a fórmula per com­ba­tre els dos grans ene­mics d'Espa­nya, el comu­nisme i el capi­ta­lisme, a través de la superació de la lluita de clas­ses i la naci­o­na­lit­zació de l'eco­no­mia. Després es va limi­tar a ser el por­ta­veu del Sin­di­cat Ver­ti­cal, l'únic que l'estat fran­quista reco­nei­xia com a legal. El símbols de la Falange (el jou i les flet­xes) van ser sem­pre pre­sents a la capçalera. Segons explica l'his­to­ri­a­dor i peri­o­dista Jaume Fabre, el diari va començar amb un tiratge de 12.000 exem­plars, i va arri­bar a un màxim de 100.000. Aquest incre­ment es deu en gran part al fet que tots els depar­ta­ments ofi­ci­als s'hi van subs­criure. Va tenir vuit direc­tors: José de Erci­lla (1939), Luis San­ta­maría (1939-1963), José Ramón Alonso (1963-1965), Fer­nando Ramos (1965-1967), Cle­mente Pam­plona (1967-1970), Fede­rico Gallo (1970-1973), Luis Cli­ment 1973-1975) i Fran­cisco Gutiérrez Latorre (1975-1979). Entre els peri­o­dis­tes que hi van col·labo­rar –alguns d'ells molt allu­nyats de l'ide­o­lo­gia ofi­cial del diari–, hi figu­ren Manuel Vázquez Mon­talbán, Robert Sala­dri­gas, Martí de Riquer, Enri­que Rubio, Joan Tei­xi­dor i Magda Solé.

La fi de la dic­ta­dura i l'abo­lició del Sin­di­cat Ver­ti­cal van acce­le­rar la crisi final del diari. El 5 de juny del 1977 un grup de mili­tants de la CNT van ocu­par els locals del diari recla­mant-ne el retorn al sin­di­cat. L'últim número va sor­tir el 16 de
juny del 1979.