Equitat educativa

L’Ajun­ta­ment de Girona ha pre­sen­tat un con­junt de mesu­res per reduir el fracàs esco­lar i millo­rar l’equi­tat edu­ca­tiva a la ciu­tat. El pla és una pro­posta atrac­tiva i necessària però insu­fi­ci­ent. Fins aquí, tot són bones inten­ci­ons. Quan des de les ins­ti­tu­ci­ons es parla d’equi­tat edu­ca­tiva, s’obvia, esbi­ai­xa­da­ment, d’on nei­xen unes desi­gual­tats que després veu­rem con­cre­ta­des en vul­ne­ra­bi­li­tat social, econòmica i edu­ca­tiva. La pro­blemàtica queda lluny de resol­dre’s si no s’actua sobre els orígens. Ales­ho­res, podem afir­mar que qual­se­vol mesura ha de pre­veure can­vis en el con­text, d’aquesta rea­li­tat inqüesti­o­na­ble que vin­cula vul­ne­ra­bi­li­tat edu­ca­tiva i social amb els entorns urbanístics no inclu­sius. La pre­venció a curt ter­mini és poc eficaç en un tema d’alta com­ple­xi­tat. La pre­venció a llarg ter­mini comença en la infància, en l’orga­nit­zació dels bar­ris i en la dotació de tots els recur­sos humans, pedagògics i econòmics que siguin neces­sa­ris. Alhora, els pro­ble­mes en l’ado­lescència s’agreu­gen pels can­vis soci­als, psi­cològics, físics i emo­ci­o­nals, que afec­ten els joves de forma natu­ral. Aques­tes difi­cul­tats s’expres­sen de forma dife­rent segons el con­text en el qual els toca viure. I no és més equi­ta­tiu des­plaçar, per redis­tri­buir els més vul­ne­ra­bles, que ata­car el nucli de les desi­gual­tats: millors entorns urbans, més opor­tu­ni­tats, més escola arre­lada a l’entorn, més pro­jec­tes engres­ca­dors, més recur­sos per por­tar-los a terme i més valo­ració social de la seva cul­tura. I jo pre­gunto, de qui és la res­pon­sa­bi­li­tat de fer bar­ris inclu­sius? A qui cor­res­pon dotar de tots els recur­sos neces­sa­ris, humans, for­ma­tius i econòmics per reduir els efec­tes nega­tius de la con­cen­tració en deter­mi­nats entorns, per rever­tir resul­tats, per millo­rar com­petències i per reduir l’absen­tisme i aban­do­na­ment esco­lar pre­ma­tur?. Des de la dècada dels noranta dis­po­sem d’un model de sec­to­rit­zació per als alum­nes de secundària de la zona est de la ciu­tat i, després de trenta anys, en des­co­nei­xem els resul­tats i les pro­pos­tes de millora.

L’edu­cació l’hem de posar al cen­tre de les pri­o­ri­tats ciu­ta­da­nes, fent que cada barri tin­gui la seva escola, i per fer-ho calen els recur­sos neces­sa­ris. Contrària­ment esta­rem sem­pre a la case­lla de sor­tida. Gene­ra­li­tat, Ajun­ta­ment, Síndic de Greu­ges, repre­sen­tants sin­di­cals, par­leu-vos, si us plau.