Opinió

Full de ruta

La censura del so a TVE

Un redactor va confeccionar la informació amb els àudios compromesos de ‘Público' de Fernández Díaz i De Alfonso, però la direcció de la televisió imposa el seu silenciament

La cen­sura al món de la pan­ta­lla va néixer a Espa­nya amb una pulsió obses­siva pels petons. Quan el 1950 va arri­bar a les mans del cen­sor del règim fran­quista el metratge amb els petons de Rhett But­ler (Clark Gable) i Scar­lett O'Hara (Vivien Leigh) a Allò que el vent s'endugué, la passió es jut­java exces­siva. “De los dos besos, supri­mir el pri­mero”, va dic­tar el cen­sor. El zel s'endu­ri­ria en la repo­sició del 1961: “Acor­tar el segundo beso entre Rhett i Escar­lata [sic] supri­mi­endo los pri­me­ros pla­nos.” La dèria cen­sora va reto­car Recorda de Hitch­cock (“supri­mir besos exa­ge­ra­dos”) o El dela­tor de John Ford (“hay dos pri­me­ros pla­nos con besos muy exa­ge­ra­dos y un pri­mer plano con un beso no tan exa­ge­rado”), entre d'altres.

Amb l'arri­bada de la democràcia a Espa­nya es va des­pe­na­lit­zar el petó, però aquests dies la cen­sura ofi­cial ha detec­tat un nou ele­ment per­tor­ba­dor per al públic que havia de ser pros­crit: el so. Quan dime­cres va escla­tar l'escàndol de les gra­va­ci­ons de Jorge Fernández Díaz amb Daniel de Alfonso (sí, va escla­tar dimarts, però al Madrid de l'opinió pública i publi­cada va arri­bar dime­cres per la diferència horària), un redac­tor de TVE va con­fec­ci­o­nar la crònica amb els àudios com­pro­me­sos de Público. La direcció de TVE, però, va impo­sar el seu silen­ci­a­ment i va obli­gar a infor­mar del cas basant-se en l'expli­cació del minis­tre de l'Inte­rior en què es pre­senta com “la víctima de la cons­pi­ració”. “Els tele­es­pec­ta­dors de TVE no han pogut escol­tar els àudios en un acte que el Con­sell d'Infor­ma­tius con­si­dera clara­ment cen­sor i mani­pu­la­dor”, denun­cien els tre­ba­lla­dors.

En con­tra del que es pugui pen­sar a pri­ori, el cen­sor con­tem­po­rani ho fa pel bé del públic. Escol­tar en un mitjà de comu­ni­cació pagat amb els diners del con­tri­bu­ent que amb els diners del con­tri­bu­ent es juga a “des­tros­sar el sis­tema sani­tari” pagat pel con­tri­bu­ent era obscè. Per a algu­nes gene­ra­ci­ons, el pri­mer petó de Rhett i Scar­lett ja no tor­narà mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia