“Arribats a aquest punt, no és just demanar una consulta”

Tots els tràmits i pas­sos són els matei­xos i estem tots en el mateix moment. El Moianès ha anat sem­pre més avançat, però han estat camins paral·lels. Les comis­si­ons, tant la juri­di­co­as­ses­sora com la de deli­mi­tació ter­ri­to­rial, les hem pas­sat igual. Espe­rem que la petició entri al Par­la­ment. Els polítics estan amb nosal­tres i, si entra, és molt pos­si­ble que sigui fac­ti­ble.

Aquesta és la por que tenim des del ter­ri­tori. El con­sorci des­a­pa­rei­xe­ria i pas­sa­ria a depen­dre tot d'un ajun­ta­ment, en aquest cas, el de Prats de Lluçanès. La nos­tra aposta és ser comarca i evi­tar-ho. Ara estem en el moment més madur pos­si­ble, i per això ho vam dema­nar la majo­ria dels ajun­ta­ments del Lluçanès l'any 2010.

Estem d'acord que es pugui con­sul­tar la població sobre qual­se­vol qüestió. Fins i tot cre­iem que hi ha temes més impor­tants que aquest. Més enllà del sen­ti­ment de per­ti­nença que una per­sona pugui tenir, cal que els ajun­ta­ments pren­guin posició, perquè es tracta d'una eina admi­nis­tra­tiva. Més que la població, són els ajun­ta­ments els que per­ce­bem la neces­si­tat. Tot i això, arri­bats a aquest punt, no és gaire just dema­nar una con­sulta quan fa tants anys que fem els deu­res.

Si bé al Moianès els deu muni­ci­pis s'han posat d'acord, al Lluçanès hi ha diver­ses mag­ni­tuds, però la per­cepció és que la gent és par­tidària de ser una comarca. Hi ha dotze muni­ci­pis que hi estan a favor, dels quals, però, n'hi ha tres –Sant Feliu Sas­serra, Oristà i Santa Maria de Merlès– que pre­fe­rei­xen con­sul­tar-ho. Fa temps Sant Bar­to­meu del Grau va fer un referèndum i va sor­tir que volien con­ti­nuar sent d'Osona.