Tot per decidir

Mai en mig segle, les elec­ci­ons gene­rals britàniques havien estat tan dis­pu­ta­des com ara. Diven­dres el líder de l'opo­sició con­ser­va­dora i aspi­rant a pri­mer minis­tre, David Came­ron, a qui fa un any les enques­tes havien arri­bat a donar un avan­tatge de gai­rebé vint punts en relació amb els labo­ris­tes, asse­gu­rava en sen­gles actes de cam­pa­nya que els comi­cis "són lluny d'haver-se gua­nyat".

Pot­ser ho deia amb la boca petita. Pot­ser creu inter­na­ment que cada vegada és més a tocar de Dow­ning Street. Però quan només fal­ten qua­tre dies per a la jor­nada elec­to­ral, l'esce­nari que fins ara pre­di­uen els son­de­jos, fins i tot els més favo­ra­bles per als con­ser­va­dors, no els donen els escons amb què Came­ron supera­ria tot sol amb els seus una moció de con­fiança: en neces­sita 326.

Una Cam­bra dels Comuns sense majo­ria abso­luta no es veu a West­mins­ter des del 1974, quan la diferència entre labo­ris­tes i con­ser­va­dors va ser només de qua­tre par­la­men­ta­ris.

L'error estratègic
En parau­les del cap d'infor­mació política de Sky News, Adam Boul­ton, el "gran error estratègic" comès per Came­ron en accep­tar els debats a tres, amb la inclusió del líder libe­ral, Nick Clegg, ha sac­se­jat l'esce­nari polític del Regne Unit de dalt a baix. I pot­ser ho haurà fet per sem­pre.

I més enllà dels greus pro­ble­mes deri­vats de la crisi econòmica, i de les pos­si­bles solu­ci­ons, que ocu­pen la majo­ria dels titu­lars de tots els mit­jans de comu­ni­cació, aquest és el veri­ta­ble gran tema de fons, de llarg abast, que l'esclat del feno­men Clegg ha posat de mani­fest i que està en joc en aques­tes elec­ci­ons.

El que sem­blava que havia de ser una pas­se­jada plàcida dels tories en el seu retorn al poder tretze anys després que Tony Blair s'hi ins­tal·lés per pri­mera vegada, i en què pràcti­ca­ment l'únic que estava en qüestió era tant la mag­ni­tud de la victòria com la de la des­feta de l'encara pre­mier Gor­don Brown, ara és, a només qua­tre dies de la con­sulta, una lluita afer­ris­sada per cada vot entre els tres grans par­tits. Totes tres for­ma­ci­ons tre­ba­llen al màxim i saben que, a més de la victòria, es juguen mol­tes altres coses.

Si Came­ron no acon­se­gueix "tan­car el pacte" amb l'elec­to­rat que li doni la majo­ria abso­luta, el Par­tit Con­ser­va­dor haurà d'ini­ciar una pro­funda revisió, difícil de fer, però, perquè té mol­tes pos­si­bi­li­tats de gua­nyar en nom­bre de vots i escons. En tot cas, els tories hau­rien de res­pon­dre's a la pre­gunta de per què, després de tretze anys del mateix govern -un govern des­gas­tat per tota mena d'escàndols-, la majo­ria de la soci­e­tat britànica no acaba de refiar-se d'ells. Per­so­nal­ment, seria un fracàs per a Came­ron, més o menys gran en funció dels dipu­tats que li man­ques­sin fins als 326.

Brown, al seu torn, asse­gura: "No lluito pel meu futur, no és el que importa; lluito pel futur del país." Pot­ser és veri­tat. Però també lluita pel futur del labo­risme. El par­tit arri­ba­ria a pair rao­na­ble­ment un segon lloc en vot popu­lar. En aquest cas, sem­pre en funció de les pos­si­bi­li­tats o no de for­mar govern de coa­lició amb els libe­rals, Brown podria arri­bar a sacri­fi­car-se si el seu cap fos part del preu impo­sat pels libe­rals de Nick Clegg. Però si el Labour només acon­se­gueix el ter­cer lloc en vot popu­lar, un par­tit que tra­vessa per greus pro­ble­mes finan­cers, allu­nyat de l'aglu­ti­nant del poder, que­da­ria immers en una crisi ideològica de la qual podria tri­gar anys, fins i tot més d'una dècada, a refer-se.

L'aposta de Clegg
Quant a Clegg, amb molt poques opci­ons reals d'arri­bar a ser pri­mer minis­tre, si més no en aques­tes elec­ci­ons, el que es juga de debò és el futur: el seu, el del par­tit i també el futur cons­ti­tu­ci­o­nal del Regne Unit. Si esdevé figura clau per garan­tir la gover­na­bi­li­tat del país en la pro­pera legis­la­tura, cosa que no passa des de fa 90 anys, ales­ho­res un dels punts irre­nun­ci­a­bles amb què arri­barà a la taula de nego­ci­a­ci­ons, ja sigui per seure davant de Came­ron, de Brown o davant d'un nou líder labo­rista, és la reforma del sis­tema elec­to­ral.

Des del punt de vista de la plu­ra­li­tat política i, a la llarga, social, un dels efec­tes més benèfics que el labo­risme ha dut al Regne Unit han estat els suc­ces­sius pro­ces­sos de devo­lució de poders a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Això ha posat les bases d'una consciència col·lec­tiva dife­rent a la Gran Bre­ta­nya. És un fet, però, que encara no té pràcti­ca­ment cap trans­lació en el joc polític de West­mins­ter.

Clegg és, com ell mateix afirma dia rere dia, el veri­ta­ble fac­tor de canvi en aques­tes elec­ci­ons. A la curta, sí: en joc hi ha la recu­pe­ració econòmica. A la llarga, es juga una Gran Bre­ta­nya sen­si­ble­ment dife­rent, més plu­ral política­ment. Assu­mir-ho i fer-ho pos­si­ble amb els seus vots és el gran repte, i per alguns, la gran opor­tu­ni­tat que tenen al davant els britànics.