Nou exconsellers de Cultura demanen lluitar fins al final perquè les pintures de Sixena no marxin

Nou exconsellers de Cultura de la Generalitat de diferents partits i ideologies han signat el manifest En defensa del patrimoni cultural en què demanen que les pintures murals de Sixena no marxin del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquesta iniciativa conjunta, en un moment tan delicat per al llegat artístic del país arran de la sentència del Tribunal Suprem que obliga a traslladar l’obra a Aragó, és inaudita.

“Fruit de l’experiència al capdavant del Departament de Cultura i atenent criteris tècnics i de conservació del patrimoni comú volem fer constar la nostra posició a favor que aquestes pintures continuïn al MNAC. Les pintures murals de Sixena són un testimoni únic del romànic europeu alhora que són obres extremadament fràgils, com ha reconegut la comunitat científica i tècnica especialitzada, i no poden ser traslladades sense patir danys irreparables”, sostenen els nou exconsellers units per una mateixa causa, i que són: Àngels Ponsa (Junts), Mariàngela Vilallonga (Junts), Laura Borràs (Junts), Lluís Puig (Junts), Santi Vila (PDECat), Joan Manuel Tresserras (ERC), Ferran Mascarell (PSC i CDC), Caterina Mieras (PSC) i Joan Guitart (CiU). També hi ha tres absències significatives: Natàlia Garriga (ERC), Jordi Vilajoana (CiU), en el seu cas per motius de salut, i Joan Maria Pujals (CiU).

“El Museu Nacional d’Art de Catalunya és un dels pilars fonamentals del patrimoni museístic, cultural i artístic del país. Les seves col·leccions permeten conèixer i comprendre l’evolució de l’art català i les seves connexions des de l’edat mitjana fins al segle XX, destacant-ne especialment la col·lecció d’art romànic, considerada una de les més completes del món”, subratllen en el comunicat, que s’ha presentat avui al Col·legi de Periodistes, per, seguidament, assenyalar que “les pintures murals de Sixena són un bon exemple de la importància del fons d’art del museu i un testimoni excepcional de l’art romànic que s’hi conserva. I al MNAC hi són exposades en un context perfectament adequat, al costat d’altres tresors originals del romànic pirinenc.”

La sentència del Tribunal Suprem que avala el retorn de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès “no té en compte criteris històrics, tècnics ni científics, i no ha atès els arguments de legitimitat de la part catalana”, denuncien en el comunicat. “El MNAC ha tingut un paper decisiu en el seu rescat i n’ha garantit la conservació durant dècades: han estat preservades amb les màximes garanties i s’han fet accessibles a tota la ciutadania. Costaria trobar exemples d’intervenció responsable i transparent en la preservació del patrimoni artístic que hi fossin equiparables.” Per als exconsellers, els riscos del seu trasllat fan “extremadament perillós” qualsevol intent de moure-les del seu emplaçament actual.

“Donem tot el nostre suport al Museu Nacional d’Art de Catalunya com a institució cultural de referència internacional davant d’una situació que posa en risc no només la integritat de les seves col·leccions sinó també la pròpia tasca de conservació. I defensem que el principi fonamental és la preservació de l’obra per sobre del d’una titularitat o propietat que han estat canviants”, reblen.

Tots els signants del manifest coneixen bé el conflicte amb Aragó i les seves causes, que res a veure tenen amb l’art. “Com en el cas de les peces del Museu de Lleida, la incorporació al conjunt patrimonial sota custòdia catalana de peces procedents del territori d’administració aragonesa és molt anterior a la segregació política d’una part del bisbat de Lleida, dins del qual hi havia originalment les obres. També com en el cas de les obres del Museu de Lleida, adquirides majoritàriament pel bisbe Messeguer de forma inequívocament legítima, el rescat i els acords amb l’orde religiós que n’era titular van ser totalment legítims i orientats a la preservació de les obres. Per això, en cap moment previ a la segregació del bisbat de Lleida el govern aragonès va plantejar cap causa al respecte.”

Els polítics acaben així el seu escrit: “Ens posem al costat del MNAC i de les administracions catalanes per defensar davant dels tribunals i les institucions internacionals el manteniment de les pintures al museu que les va salvar i les acull, per garantir la seva conservació i per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni cultural.”