Emocions a tot drap

Qui més qui menys mira de tren­car les ruti­nes estric­tes del dia a dia i fer miques aquell avor­ri­ment que tenim inte­grat en la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat. Diuen els experts que enso­pir-se com un lluç pot tenir uns efec­tes molt posi­tius sobre el nos­tre cer­vell perquè, si més no així ho indica la teo­ria, ens pot impul­sar a ser cre­a­tius i fins i tot pot arri­bar a ser l’avant­sala de la curi­o­si­tat. El pro­blema, molt sovint, és que el nos­tre cer­vell, quan es posa a ima­gi­nar, ignora que no vam néixer aristòcra­tes així que sent una pro­funda atracció per l’exqui­si­desa. En con­seqüència, té difi­cul­tats per tro­bar acti­vi­tats esti­mu­lants que no val­guin un ull de la cara, sobre­tot si és la cana­lla qui deixa volar la fan­ta­sia. Bus­cant una d’aques­tes tar­des tedi­o­ses un pla econòmic però engres­ca­dor per por­tar a terme en família dins la demar­cació de Bar­ce­lona, vaig anar a parar a una bona coral de pro­pos­tes que pro­me­tien un des­bor­da­ment d’emo­ci­ons: un xoc tèrmic que et pro­por­ci­ona un bar de gel a cinc graus sota zero que inclou abric; espais amb onze entorns temàtics dife­rents; viat­ges a través de la música en directe; una experiència basada en estímuls olfac­to­ris; ver­ti­gi­no­sos recor­re­guts dalt d’una cabina; pro­ves que et dis­pa­ren l’adre­na­lina... Men­tre vaig bur­xant, el meu cer­vell s’il·lumina i dibuixa una pos­si­bi­li­tat que recull totes aques­tes pro­pos­tes en una de sola i que també queda a prop de casa: un viatge en metro. El xoc tèrmic et bufe­teja cada cop que pas­ses de l’andana al vagó; d’entorns temàtics, tants com vul­guis sense moure un sol peu; música en directe, en tro­bes fins a avor­rir-te; estímuls olfac­to­ris, donen per escriure una altra columna; ver­ti­gi­no­sos recor­re­guts, la de cops que va tan ple que no pots ni aga­far-te a la barra; i d’adre­na­lina, doncs tanta com lla­dres s’aple­guin aquell dia a cada vagó. I tot per només 2,55 euros per per­sona.