“Fem pinya i sabem que som essencials perquè la societat pugui menjar amb qualitat, i això ens fa seguir endavant”

Són ramaders de boví de llet a la comarca natural del Cabrerès i tenen clar que per ser més eficients calen les noves tecnologies

“Per ser competitius hem de controlar els costos de cada tasca de la granja, ser autosuficients al màxim, especialment en el menjar de les vaques”

En Guillem Iborra, a la seva granja de Sant Martí Sescorts, a l’Esquirol. ORIOL DURAN.

Anna Roca - L'Esquirol (Osona)

Són ramaders de boví de llet a la comarca natural del Cabrerès. Fa 75 anys l’avi d’en Guillem va arribar al mas El Güell com a masover. En Lluís, el seu pare, amb qui comparteix la titularitat, li dona suport fermament en la digitalització de la granja. Tenen clar que per ser més eficients, millorar el benestar animal i guanyar qualitat, és imprescindible introduir noves tecnologies en el procés productiu. Per això, recentment, han instal·lat uns detectors que recullen informació de les vaques i a través de la intel·ligència artificial s’interpreten les dades i en poc temps poden prendre decisions. És la segona granja de boví de llet de Catalunya, i la sisena de l’estat, que està desenvolupant aquesta tecnologia clau i de futur.

Com definiríeu el vostre model de producció?

No ens diferenciem. Com la majoria dels vaquers fem producció convencional per abastir una cabana de 300 caps, la meitat de les quals són vaques de llet. Busquem una bona producció i sobretot bona qualitat de la llet a partir d’alimentar els animals amb les nostres collites.

A més de produir llet, quina altra activitat destacaríeu de la vostra empresa?

També engreixem els nostres vedells; de fet, és una activitat complementària que forma una segona línia de negoci per a la granja, encara que en import és menor.

Com ho feu per ser competitius? Feu alguna pràctica diferenciada?

Per ser competitius hem de controlar els costos de cada tasca de la granja, ser autosuficients al màxim, especialment en el menjar de les vaques, i desenvolupar paral·lelament un munt de feines: gestió burocràtica (essencialment ho fa la Dolors, la mare) i tenir cura de les eines, les màquines, les instal·lacions i els equipaments de la granja. La ramaderia és exigent i complexa i vol molta dedicació. La tecnologia és clau. Arran del nostre interès per la innovació digital, hem instal·lat uns sensors a la granja i a les vaques per recollir informació digitalitzada (de la ingesta, del moviment, de quan l’animal rumia, etcètera), les dades van a un ordinador central i, mitjançant la implementació d’intel·ligència artificial, en poc temps podem decidir com actuem. En realitat ens permet avançar-nos a qualsevol problema i actuar.

Què destacaríeu dels productes que feu? Com els comercialitzeu?

Venem a l’agroindústria que també ens proporcionen el pinso, en el nostre cas a BonÀrea.

Creieu que la societat valora prou els productes agraris que feu? Què caldria perquè el vostre model fos més conegut i apreciat?

No, no es valora. S’hauria d’educar el consumidor perquè fes seus els beneficis de comprar aliments de proximitat. També seria bo que es valorés més la feina de pagès, que va molt més enllà de fer llet o carn, ja que conservem l’entorn, cuidem el país. És complicat saber què s’hauria de fer. L’agroindústria de la llet mou volums importants i vol una venda ràpida. És un sector que requereix molta inversió i mà d’obra.

Com veieu el futur del vostre sector a mitjà termini? Què veieu amb preocupació?

Els riscos meteorològics ens preocupen i ens condicionen la feina, i d’ara en endavant encara més. Tot i que el nombre de granges va minvant arreu, a Sant Martí Sescorts continuem essent sis granges de vacum de llet que seguim treballant i ens ajudem: en la compra conjunta d’eines i màquines, en feines... Fem pinya i sabem que som essencials perquè la societat pugui menjar amb qualitat i això ens fa seguir endavant cada dia.