“’No es paga la llet al preu que costa, ni la gent la compra al preu que toca”

Mas Gener és una empresa familiar amb 230 vaques lleteres i ha estat reconeguda pels estàndards genètics

“La societat valora el producte però no pas l’esforç que hi ha darrere, segurament perquè es coneix poc”

“’No es paga la llet al preu que costa, ni la gent la compra al preu que toca”.

Anna Roca - Mas Gener, a Riudellots de la Selva (la Selva)

És una ramaderia de vaca de llet des del 1933. El besavi ja eren ramader de xais i de vaques. Els avis, que eren masovers, van accedir a la finca quan es va subhastar. Els seus pares, en Josep i la Maria, van modernitzar la granja, amb estabulació lliure i van ser piones en la introducció de robots de munyir. En Marc i en Quim són la quarta generació de vaquers. Cada generació ha fet un pas ferm endavant en termes d’innovació. Mas Gener és una empresa familiar amb 230 vaques lleteres i ha estat reconeguda pels estàndards genètics entre les deu granges de vacum de llet de l’Estat. Durant anys i a través de la UAB, han participat en nombrosos projectes internacionals de genòmica.

Com definiríeu el vostre model de producció?

Som una granja familiar sostenible. Alimentem els animals amb els nostres conreus; produïm un aliment de proximitat; formem part d’una cooperativa (del Baix Empordà) que estimula l’economia circular i el treball associatiu; reguem amb gota a gota per estalviar al màxim l’aigua i tenim plaques solars per autoabastir d’energia la granja. Només comprem palla, userda i pinso.

Quina altra activitat destacaríeu de la vostra empresa?

Com que tanquem el cicle productiu dels animals, engreixem els vedells. La majoria van a l’escorxador i una petita part, els venem com a sementals., i amb l’ajut del semen sexat, també fem recria de vedells i anualment en venem entre 20 i 25 a altres granges. Tot plegat és el resultat d’un pla de millora genètica que va iniciar el pare als anys 70 i que vam repensar el 1994, cosa que ens va permetre adquirir la millor genètica de les millors famílies de vaques americanes.

Què feu per ser competitius?

Com tothom, intentar reduir costos a través de la tecnologia, la maquinària i la genètica, i sobretot amb suport tècnic, com ara un programa de costos de producció, per posar un cas.

Què destacaríeu dels productes que feu?

Fem un producte, la llet, de màxima qualitat, que venem a Llet Nostra, hi som des de l’inici, i treballem a fons la genètica dels animals per vendre vedelles que ofereixin bons rendiments a altres granges de llet allà on sigui, Galícia, Lleida o l’Empordà.

La societat valora prou els productes agraris que feu?

La societat valora el producte però no pas l’esforç que hi ha darrere, segurament perquè es coneix poc. No es paga la llet al preu que costa, ni la gent compra al preu que toca. A més, s’especula amb la producció i es fa servir la llet com a producte de reclam. És exagerat el volum de llet de marca blanca. També es fan campanyes de consum de llet desnatada que no ajuden a difondre els beneficis del producte i ningú fa gaire res per estimular i ajudar el sector. Necessitem, però, suport de l’administració (en termes de relleu agrari, de burocràcia...) i de la societat.

Com veieu el futur?

Soc optimista, però a casa no tots ho comparteixen. La tecnologia ens ha ajudat a reorganitzar el volum de treball i a ser més eficients. Hem millorat el benestar dels animals fent espais de pastura, regulant la temperatura de les vaques a través d’un sistema de climatització per reduir l’estrès de calor i mantenir la producció durant l’estiu. Cuidem al màxim la producció de llet i la reproducció dels animals. Fem un aliment de proximitat, i això ens diferencia. A més, quan apareix un problema sempre hi posem les banyes per solucionar-lo –en Marc és responsable del sector lleter de la Unió de Pagesos–. Ens preocupa la disponibilitat de l’aigua, que a cada collita intentem minimitzar al màxim, però també estem amatents per tenir un sòl de qualitat. Mirem expectants temes poc resolts com pot ser el biogàs o el compostatge i estem oberts a implementar solucions com per exemple, conreus que s’adaptin millor a les condicions climàtiques canviants.