“Les indústries agroalimentàries i els distribuïdors només es mouen pel preu”

La nostra és una empresa familiar ramadera dedicada a la producció de llet. Hi treballem el pare, a més de quatre persones, un tractorista i jo. La nostra feina és molt vocacional. Ho hem viscut sempre i ens agrada el lligam entre l’agricultura i la ramaderia. L’aprenentatge del pare ha sigut definitiu per a la meva formació. Per a nosaltres, la base és, amb les terres que conreem, poder produir-nos la major part de l’alimentació que donem a les vaques.

Produïm llet, que des de fa un any ens la venen a buscar de la cooperativa de Campllong (Gironès). Històricament, l’havíem venut a Danone, però els seus protocols complexos i les seves exigències ens van fer canviar d’estratègia comercial. Cultivem 120 hectàrees de terra, de les quals 40 són de propietat. Hi fem farratge, alfals, raigràs, blat de moro, festuca, veces i també ensitjats de primavera. Treballem una part de l’alimentació amb pastone, que ens preparem nosaltres mateixos i que és un aliment ben apetible per a les vaques.

La nostra competitivitat la basem en el cow comfort i en l’alimentació. Per un cantó, les vaques han d’estar netes i espaioses i no tenir impediments per moure’s, i tot això els dona el benestar animal que desitgem per a elles. Pel que fa a l’alimentació, pensem que com més aliment et puguis produir tu mateix, més millores la teva rendibilitat productiva. Hi hem d’afegir la genètica reproductiva: un veterinari genetista amb què fem anar semen sexat i tenim cura de la millora genètica de les nostres vaques.

Bàsicament el que fem és vendre la llet a la cooperativa de Campllong, de la qual som socis. Si algun any tenim algun excedent del farratge o de l’alfals que fem, el venem a algun ramader proper.

Crec que la societat sí que valora prou la llet, perquè és un aliment bàsic i primordial, sobretot en les etapes infantils de creixement humà. Els que no valoren tant la nostra tasca són les indústries agroalimentàries i els distribuïdors, que només es mouen pel preu i no tenen en compte totes les tasques i la complexitat que hi ha al darrere per produir-la. De tota manera, crec que s’hauria d’explicar i insistir educant els escolars sobre agricultura i alimentació perquè ajudaria a conèixer la realitat del camp i a créixer i mantenir la nostra salut. Per optimitzar la valoració seria bo que, amb ajuda de l’administració pública, es fessin campanyes de publicitat per difondre les propietats de la llet.

En això soc més optimista que el meu pare, i crec que en el futur el sector lleter funcionarà millor i ens guanyarem més bé la vida que no pas ara, i que podrem continuar vivint de produir llet. Si no ho veiés així, no estaríem preparant una inversió per ampliar la granja. La sequera, inicialment, sembla que no ens ha d’afectar tant a nosaltres, que tenim la possibilitat de regar, però el que és segur que haurem de fer a mitjà termini és racionalitzar molt més l’aigua i modernitzar el reg, passant-nos a l’aspersió. No ens quedarà cap altre remei.