“El problema és la lentitud de la paperassa. Els pagesos som una molèstia, no se’ns té gaire en compte”

Amb 220 vaques de llet de producció ecològica, la granja persegueix l’autosuficiència tant en alimentació com en energia

“El problema és la lentitud de la paperassa. Els pagesos som una molèstia, no se’ns té gaire en compte”

Josep Ribas, amb un dels seus fills. QUIM PUIG.

Anna Roca - Ca l’Andreu de Palautordera (Vallès Oriental)

Instal·lat en una masia amb història entre Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera dins del Parc Natural del Montseny, és el cap de la granja de 220 vaques de llet de producció ecològica que persegueix l’autosuficiència tant en alimentació per a les vaques com en energia. Dos dels quatre fills, amb 24 i 19 anys, en Josep i l’Andreu, s’han incorporat a l’activitat fent de vaquers en un context on cada any pleguen entre 2 i 3 granges. Amb el relleu agrari garantit, l’elaboració d’un producte de qualitat i de proximitat i diversificant i dinamitzant serveis agraris, en Josep i l’Àngels, la seva esposa, veuen el futur amb optimisme.

Com definiríeu el vostre model de producció?

Fa cinc anys vàrem fer la conversió a la producció ecològica i n’estem molt contents. Ha suposat un cost important, però les opcions eren o doblar el nombre de vaques de llet o canviar el sistema de producció fent-lo més sostenible. Tenim 180 hectàrees entre conreu, pastures i bosc. La fita és comprar el mínim a fora i condicionar els regadius per assegurar el menjar de les vaques i tenir-ne d’avançat.

A més de produir llet, quina altra activitat destacaríeu de la vostra empresa? Feu altres productes agraris?

A la masia, que està documentada (en els diaris de les guerres per saquejos) des del 1200, hi fem turisme rural, i la gent en deu quedar contenta perquè repeteixen. També fem visites escolars del poble i d’escoles agràries. Tenim el Circ Cric al costat i és un bon reclam. Ara, amb els fills, ens plantegem engreixar els vedells. El problema és la lentitud de la paperassa. Els pagesos som una molèstia, no se’ns té gaire en compte.

Com ho feu per ser competitius?

Intentem fer les coses ben fetes. Donem el millor menjar a les vaques. Fem raigràs, sorgo, civada, trèvol, veça, lleguminoses, i els animals pasturen. No fem blat de moro per la sequera i per la fauna que baixa cap a la plana buscant menjar, perquè a la muntanya tothom ha plegat. Abans, quan fèiem producció convencional, formàvem part de l’associació de ramaders del Vallès. Vèiem i patíem competència deslleial amb entrades de llet de fora i preus continuadament a la baixa. Més que emprenedor, em considero un il·luminat. Amb els meus fills, estudiem i madurem cada idea de negoci fins que veiem el moment d’aplicar-la: la introducció de maquinària, la digitalització que estalvia temps, engegar nous projectes...

Què destacaríeu dels productes que feu? Com els comercialitzeu?

Amb la llet ecològica obtenim un preu més alt pel producte. Fem llet de màxima qualitat perquè fem uns controls constants i rigorosos. La venem a El Pastoret de la Segarra, que en fa iogurts principalment.

Creieu que la societat valora prou els productes agraris que feu?

Falta molt perquè la societat valori l’activitat pagesa. Per més que els productors ens hi acostem, continuem lluny del consumidor. Al mig hi ha grans grups alimentaris que juguen perquè no ens trobem. Els fills, que seran els que digitalitzaran el procés productiu, confien en la tecnologia, saben que els donarà millor benestar i qualitat de vida.

Com veieu el futur?

Ens preocupa l’emergència climàtica que ja estem patint amb la sequera. No havia vist mai la Tordera ben seca, ni els boscos amb tanta mortalitat d’arbres. Fa molta pena i representa un perill constant d’incendi a l’estiu per a la nostra empresa. A més, els polítics no segueixen, no defensen l’activitat agrària ni el territori (nosaltres no som rendibles). Voldríem més atenció i ajut i menys burocràcia, per exemple, per ordenar el reg de les comunitats de regants dels Templers i de Sant Esteve, recs mil·lenaris que necessiten i reclamen ser atesos per millorar el seu ús i conservar el patrimoni rural.