Canals

Albert Gomà i Joan Moliné

Valls-Gol, a Aravell, Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)

“L’experiència ens ha demostrat que la tecnificació és una ajuda clau”

Concentren 250 animals, amb quatre robots de munyida, i continuen innovant i introduint tecnologia

“Amb la munyida, els animals reben l’alimentació que els toca en funció de la seva producció, la qual cosa permet ajustar més els costos”

Fa trenta anys que el pare de l’Albert i en Joan van deci­dir asso­ciar les seves gran­ges per tre­ba­llar junts en l’empresa rama­dera Valls-Gol, que van cons­ti­tuir amb unes 50 vaques de llet. En fa vint-i-cinc que l’Albert, engi­nyer agrònom que tre­ba­llava a la Coo­pe­ra­tiva Pire­naica, va ocu­par el lloc del seu pare, que es va jubi­lar. Havien aug­men­tat la cabana fins a 110 caps i dis­po­sa­ven d’una munyi­dora rota­tiva de 16 punts. Actu­al­ment con­cen­tren 250 ani­mals, amb qua­tre robots de munyida, i con­ti­nuen inno­vant i intro­duint tec­no­lo­gia, cosa que els per­met seguir cui­dant els ani­mals i dis­po­sar de més qua­li­tat de vida. Estan con­tents de la seva feina en aquest sec­tor rama­der.

Com defi­niríeu el vos­tre model de pro­ducció?
Nosal­tres pen­sem que el més impor­tant és que els ani­mals esti­guin bé i que siguin pro­duc­tius. Amb els qua­tre robots fem la munyida automàtica i hem aug­men­tat un 15% la pro­ducció de llet, ja que cada vaca es muny 3,2 vega­des al dia, men­tre que amb els sis­te­mes tra­di­ci­o­nals es fa un parell de cops al dia, al matí i al ves­pre. Amb la munyida, els ani­mals reben l’ali­men­tació que els toca en funció de la seva pro­ducció, la qual cosa per­met ajus­tar més els cos­tos i obte­nir més ren­di­bi­li­tat a la granja. Les dades de pro­ducció i de con­sums s’enre­gis­tren a l’ordi­na­dor, i amb això es pot a por­tar a terme una gestió per­so­na­lit­zada i més ade­quada.
A més de pro­duir llet, quina altra acti­vi­tat des­ta­caríeu de la vos­tra empresa?
Som socis de la Coo­pe­ra­tiva Cadí, i allí s’ela­bora el for­matge i la man­tega Cadí, amb deno­mi­nació d’ori­gen reco­ne­guda. Pel que fa als fems de la granja, els com­pos­tem amb un sis­tema d’aire amb ven­ti­la­dors per asse­car-los, després de fer una sepa­ració de la part líquida i la part sòlida. Els com­pos­tos els uti­lit­zem per a fer­ti­lit­zar els camps. Tant el pinso com l’ali­men­tació espe­cial per a vaques lle­te­res ens ho sub­mi­nis­tra la Coo­pe­ra­tiva Pire­naica, que dis­tri­bu­eix amb l’uni­feed direc­ta­ment a la men­ja­dora. Cul­ti­vem far­ratge per a la recria i les vaques seques en les 60 hectàrees que tenim de prat natu­ral.
Què feu per ser com­pe­ti­tius?
Uti­lit­zem semen de genètica sexada que ens per­met pro­duir llet amb més greix. També emprem la tècnica de tras­plan­ta­ment d’embri­ons i la fecun­dació in vitro en unes 10 vaques de la granja. Ente­nem que som empre­ne­dors i estem con­tents dels resul­tats.
Què des­ta­caríeu dels pro­duc­tes que feu? Com els comer­ci­a­lit­zeu?
Des­ta­quem la qua­li­tat de la llet que obte­nim, el nivell de greix que té i el baix con­tin­gut de cèl·lules somàtiques. La llet produïda té baix con­tin­gut d’espo­res butíriques, cosa que va espe­ci­al­ment bé per a fer for­matge. Totes aques­tes carac­terísti­ques són ben apre­ci­a­des per la Coo­pe­ra­tiva Cadí, que és qui rep la llet que fem.
Cre­ieu que la soci­e­tat valora prou els pro­duc­tes agra­ris que feu?
Segur que la soci­e­tat no valora ade­qua­da­ment la llet, però pot­ser més el seu pro­ducte final, tant la man­tega com el for­matge Cadí, que tenen la deno­mi­nació d’ori­gen des de fa molts anys. Tenim el gran avan­tatge de for­mar part d’aques­tes coo­pe­ra­ti­ves de mun­ta­nya, encara que cal­dria insis­tir en el màrque­ting dels nos­tres pro­duc­tes i en la publi­ci­tat.
Com veieu el futur del vos­tre sec­tor a mitjà ter­mini?
Mal­grat que som opti­mis­tes, el futur es veu com­pli­cat i les meves dues filles encara són molt peti­tes. L’experiència ens ha demos­trat que la tec­ni­fi­cació és una ajuda clau. A més, el preu de la llet des de fa un parell d’anys és bo i els cos­tos del men­jar han dis­minuït una mica. Pot­ser això és un bon designi. Pel que fa a l’aigua, soc taxa­tiu: o pla­ni­fi­quem els rega­dius de mun­ta­nya i l’admi­nis­tració ens ajuda o, si no, tenim un pro­blema impor­tant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia