L’Enric fa 30 anys que es dedica a fer llet de vaca en una masia mil·lenària dins un entorn privilegiat i assessorat per la Cooperativa de la Plana de Vic. L’avi Joan va ser qui va començar amb les vaques. L’Andreu, el fill, està acabant les pràctiques del grau superior de ramaderia i sanitat animal i, després d’un Erasmus a Westfàlia (Alemanya), ho té clar: vol treballar amb el pare i, junts, engegar projectes per ser més eficients i minimitzar els costos. Aposten per la robotització i la digitalització per reorganitzar el sistema de producció sota criteris mediambientals i per compartir les dades amb la cooperativa.
Com definiríeu el vostre model de producció?
És difícil diferenciar-se, tothom ho fa una mica com pot. A pagès es veuen molts canvis importants i força de pressa. La sort que tenim és que som una granja familiar, que som propietaris, i això vol dir que les inversions les fem a casa i fem prevaldre la nostra manera de treballar, i que a la vegada formem part d’un col·lectiu, la Cooperativa de la Plana de Vic, que reforça aquest paper de la proximitat a través de les tasques d’assessorament. Tens el paleta, el lampista i el veterinari a prop i els coneixes.
A més de produir llet, quina altra activitat destacaríeu?
Fem llet i la venem a una empresa de la comarca, Granja Armengol, que en fa tota mena de productes lactis (iogurts, formatges, pastissos, etcètera). Els vedells els portem a engreixar a granges properes i, fins i tot, tenim un hort i un hivernacle d’on surten verdures que venem en una botiga obrador a Manlleu. També tenim previst fer visites a la granja.
Com ho feu per ser competitius?
A la cooperativa fem les compres conjuntes i aconseguim un preu més econòmic (pinso, farratge). A casa intentem pensar “empresarialment”, controlant els costos i essent conscients, per exemple, de les eines i màquines que necessites tant per al camp com per al bestiar i que costen molt d’amortitzar.
Què destacaríeu dels productes que feu? Com els comercialitzeu?
A Catalunya hi ha 350 granges lleteres, algunes de les quals són molt grans. Nosaltres apostem per controlar, de manera selectiva amb les nostres vaques creuades, la proteïna i el greix de la llet i elaborem una llet A2A2 de qualitat. I tot això ho fem cuidant les vaques perquè tinguin una millor vida productiva. Disposen de jaç calent, transiten, pasturen i jauen. Sabem que guanyem en benestar i salut animal.
Creieu que la societat valora prou els productes agraris que feu?
Sí i no. Hi ha gent que només vol barat i fàcilment ho troba. Nosaltres no hem optat per fer llet ecològica perquè ens faltaria terra i en aquesta comarca és escassa i cara. Per produir bona qualitat, ens fixem en l’eficiència i en paràmetres mediambientals que ens acosten a les pràctiques ecològiques. En termes de prevenció sanitària, també estem estudiant fer compostatge.
Com veieu el futur del vostre sector a mitjà termini?
El futur és complex i nosaltres oferim un producte d’alt valor des d’una empresa familiar i pròxima. Cuidem la terra i ens volem procurar l’energia a través de l’autoconsum (plaques solars, bateries...); potser un altre dia, a partir del metà, des d’un enfocament associatiu podríem engegar algun projecte. Centrem els esforços en la cura del bestiar i el seu menjar: les vaques han de menjar bé per fer llet de qualitat. I mirem el futur i la digitalització com una eina única i imprescindible per controlar el procés productiu i ser eficients i alliberar-nos de càrregues innecessàries. I qui sap, potser en un escenari de futur, el menjar de les vaques vindrà d’un altre lloc i es podrà treure rendiment dels camps.